De Bromes
Per fer una cançó nova
bon fonament hei trobat.
A cantar-la m'aginyau,
perquè es tambor m'heu portat.
Tenc sa jovintut passada
i es cap un poc trastornat;
cavilant és com s'enriquen
i mai ho he experimentat.
Yo i ma mare conversàvem,
aturats, dins es mercat,
i altra gent que allí hi havia
n'estaven enredoltats,
que aviem anat a vila
a pal-lar amb un abogat,
que ella estava penedida,
de no 'ver testamentat;
ventura bones persones
que li posaren as cap,
perquè una cantidad grossa
fa anar un atribulat.
Em va deixar tres pessetes
en un testament tancat,
una gonellota veya
i un caputxo foradat;
això eren ses reliquis
des nostros antepassats,
que ho guanyaven fent embuis
amb un joc que és molt privat;
i una coua enrodillada
de veta de cap a cap,
que la donàs a s'al-lota
que yo estàs enamorat.
Ses al-lotes no em volien,
però això ara ha mudat:
perquè hei tret sa loteria
i crec que m'hauré enricat;
tenc sa tenda d'en Medina
i es dret de dins es mercat;
som diputat de Xarraca
i metge ben afamat;
només sacs de calderilla
en tenc casa embalumat
cent quintàs de xuia prima
i aufabis de porc salat;
sa xacolata a la grossa
me la meng com a cuinat
amb sopes de pa de vila
i algun xuclador banyat;
olives no puc menjar-ne
perquè en fan mal de gavaig
i si en fan rots puc afrontar-me
quan escric en es despatx;
més de mil sacs de farina
es vapor m'haurà portat;
me l'ha duita de primera
molt fina; i sucre mesclat;
me l'ha duit de Formentera,
d'Alicant i des Fornàs;
sa fabrica de penera
i escaravat natural.
No som pagès; som de vila,
un senyor molt ben mudat,
bons calçons, bona levita,
relotge d'or molt brodat;
ses senyoretes més fines
es planten as meu costat,
i elles tenen alegria...
i yo em sent incomodat.
En estar a sa despedida
veureu lo que m'ha passat:
que vaig sentir una esbrunyida
i vaig quedar desmaiat,
i en 'cabat que em desxondia
m'havien embolicat
i em deien que es folgarien
que yo els fes d'enamorat;
ya va sé una cosa estranya
que no m'hi 'ves enfadat;
encara prenc medecina
o aigua d'arregirat,
i duc pegats a s'espina
i em trop molt engarrotat.
Per fer una cansó nova...
Yo tenc cartes de la reina
si amb ella vui sé casat,
i ara està que es desespera
no ven-me precipitat;
em duu bon menjar, en cistelles,
bons dolços i apareiat;
m'ha ensenyat ses Caramelles
d'un nou sistema que ha entrat;
ella no sap a què fer-se
per veurer-me arregalat.
Si al cas 'rip a tenir mando,
que siga rei coronat,
vui fer moltes carreteres
casi per tot es reinat:
però sa principal d'elles
serà pes Rafal Trobat;
farinetes en calderes
per tots es pobres, i un jac;
i calçons per ses famelles,
perquè el món ha canviat
i cordarán amb sivelles
(que van bé per segar es blat);
i faldellins per fileres
d'homens, fadrins i casats,
duran gipó amb costelles
i faldellins mirinyacs.
Faré tapar ses finestres;
abans les vui avisar,
si hi festegen d'algún home
totes me l'han de pagar;
elles 'nirán remolestes
si ho ribassem a provar.
Es hòmens filarán llana
i ses dones lleurerán;
es hómens no tendrán mando,
tots a casa quedarán.
Ara vendrà una quinta
d'una llei nova que fan,
que al-lotes, pobres i riques,
a soldats se'n aniran.
Sa mare deia a sa fia:
-Pobreta, te n'has d'anar
no t'espantis, fia meua,
tú ets bona d'ensenyar;
i yo et buscaré un empenyo
per estar amb un capità.
-Ai, ma mare, tenc plorera;
mirau a on hei d'anar!
¿No veis que ell també es famella
i això és menjar pa amb pa?
Vui prometre una florera
al Sant Cristo de la Pau,
si hi posa mascle i famella
de general per avall.
De quinze anys hasta coranta
podrán anar reenganxant;
de coranta hasta vuitanta
tots es comuus fregarán;
quedarán a sa reserva
ses que hauran servit dèu anys;
i ses que hagin fet de dida
an es fis des comandants
es quedarán empleadas
hasta ben aprop d'un any.
Es hòmens criarán nenes
i moltes calces farán,
i els dirán que facen mames
i diguen «papà» i «mamà»;
i en sé que esperarán carta
tots li dirán a s'infant:
-Resa que sa mamà venga
i en venir te durà un sant.
Ses dones portarán botes
i capell des de cul alt;
lluirán molt bones armes
i a la guerra se'n 'niran;
quissà en 'riberem a veure
de comandants generals;
si abandonen s'armamenta
es fácil de roveyar;
sempre li han de donar brillo,
no es pot estar descansat,
que si es roveya vos diuen
que sireu un mal soldat.
Per fer una cansó nova...
