Cançoner de les Pitiüses

I es dia de Sant Joan, si Déu m'hi deixa arribar, em vui calar calçons blancs i anar-me'n a festetjar; quissá ho trobareu estrany, perquè no ho fas estilar; tenia una matanceta que s'arna s'hi va posar i un dia m'agafà gola, me la comencí a mirar i em calí dalt quatre taules, amb sa cutxilla en sa mà, i piguí salt i rodada i no la puguí agafar; me'n vaig 'nar 'llargat en terra, pareixia un aubardà; ses dones de casa ho veren i varen 'ver d'estufar i unes amb ses altres deien d'aquesta perillarà. Com 'via de perillar, si no 'via menjat mica, que duia es ventre ruat, me'l 'gueren pogut sucar! i ara hem de mudar s'histori, que em vui calar capellà, que si a cas ho 'rib a ser-ho, ja et vendràs a confessar, que et daré sa penitenci que un dia vaig donar a un ca, que me va pendre sa sardina quan la tenia a torrar i us assegur que per casa no hi ha tornat a llepar, que anit he sortit de casa amb tanta fosca i mal temps, i venc per parlar amb s'al·lota si valtros n'estau contents.