Cançoner de les Pitiüses

I amor bona tu m'oblides, dispensa jo t'he estimat, no m'has de fer mala cara, quan passis pes meu costat, Déu faci que sempre tropis persona que més t'agrad, per viure-t'hi vigilada si arribes ha haver casat, llavò no ho diràs aixina, tot ho veuràs canviat, que t'hi viuràs separada de sa teua germandat, de ton pare i de ta mare i de tots es que t'han criat i onsevuia un siga i se tropi amb necessitat, lo primer que un anomena és ma mare que m'ha criat, que m'ha portat en el món i ara visc tan apartat de sa seua companyia, tant que jo els havia estimat; i amor meua tu m'oblides dispensa que jo t'he estimat, si no mos veim més en vida fins a una eternidat, perdonau de ses vegades que jo us 'via molestat.