Cançoner de les Pitiüses

Qui pel món va i camina veu es però de la gent, navegant-hi nit i dia de tot passa i mos contén, com mos va contendre un dia ara no fa molt de temps, que hi 'nàrem a una banda jo i dos companyeros meus, i en 'cabat que hi arribàrem sa jaia mos da entenent, que s'en 'naven d'una vetla, si hi voliem anar amb ells; naltros no en tenguérem ganes, varem dir no francament i es girà dret en es altres amb una veu diferent, idò mo' n'hi 'nirem naltros que no mos cortetjàs temps. I així una vetlada un altre jove hi va anar, que li volien fer broma cara a cara i d'amagat i us assegur que aquell dia ho va ser ben respectat. Allí li pararen taula, sopar li varen donar i un mocador de taronges per son pare el sendemà; ses bromes des mijorals l'amo les té de pagar, li donen ses retriades des que van a festetjar, que si l'amo ho arriba a sebre, no n'estarà molt content, li donen ses retriades des que van a festetjar qui pel món va i camina veu es però de la gent.