I enguany serà un bon any
degut an aquesta terra,
tan pateix es que té terra
com aquell que no en té gens.
Jo estic tota atordida
damunt lo poc que he comprat,
robes i tot s'apujat,
una cosa fora mida,
naltros també per ventura,
calçarem d'un mateix peu
i podrem vendre a bon preu
ses mongetes i verdures;
jo no desig més riquesa
que posseir es nostros béns
i que facis dins poc temps
a ta mare una finesa
i ara es desengany ja és hora
en bonança o en mal temps,
perquè tu no frisses gens
a jo m'és precís una nora,
nores no mos faltarien
que això és lo menos trobar,
si se pogués canviar
si és dolenta en una bona,
jo no sé com no has passat
tu mateix de casar-te
que pogués descansar-me
i tu pendre nou estat,
ja veus que no puc pastar
perquè la vista me falta,
per no dar gonyar a altre
tu mateix t'has d'arreglar,
ma mare comprenc que vós
teniu raó que vos sobra,
però avui ja no se troba
dona que us puga honrar,
només veis cares pintades,
molta planta i poc valor
i un 'gafa amb s'ocasió
ses que us pareixen honrades
i tu voldries calar
sa reglament des moros,
vaja, Pau, estén es oros,
tu ets fred no ets calent
i tu per una femella
busca una carneta tendra,
siga lluny siga de prop,
que aquell que ha de mester foc
en sos dits gira sa cendra,
no ja aquesta na Maria,
que vol uis per mirar-la,
ves-hi i damana-la,
antes que un altre fe via,
lo mateix 'via pensat
aqueixa m'agrada molt,
però si es mira d'edat
fàcil és que no m'escau,
jutja-li en tot es teu sebre,
digue-li que estarà bé,
que jo t'ensenyat de fer
totes ses feines de casa,
voràs com te voldrà rebre,
per això es millor consei
quan un s'hi ha pensat bé
pendre es temps com li ve
i busca i cerca remei,
i que daries, Maria,
de caure i tenir-me prop,
tu m'aixecaries trob,
jo el doble per tu faria
jo fas tant de cas de tu,
com d'un plat mal arreglat
de tothom despreciat,
que no hi ha quedat ningú.
