S'Illa d'Eivissa va trista
des renou que s'ha passat,
manca es correu de l'Havana
notícia d'ell no se'n sap.
Dia 10 de Barcelona
ja es sap que s'en 'via anat.
A Espanya i fora d'Espanya
per tot han enviat part
i ses noticis són males
a ningun punt no ha 'ribat.
Set o vuit des nostro poble
se n'hi 'vien embarcat
vesins i amics que n'eren
Déu els hagi perdonat
i Déu agombol en es pares
i els guard els que els ha quedat,
que alguns en tenien d'altres
i algun no n'hi queda cap.
Feia llàstima es sentir-la
i a tota sa vesindat
perquè molts 'vien fet mudança
que ja es 'vien endolat.
(...)
Per la vida es perd la vida
o així m'ho han ensenyat,
cap a l'Havana se'n 'naven
un milenar o passat,
de tots es que se n'hi 'naven
quan poquets se n'han quedat.
Ses noticis tornen bones
per alguns han canviat
que en Santiago de Cuba
allí s'han desembarcat.
Es barco se'n va 'nar a fondo
ni manco es salvà es gat.
Quan a l'Havana arrimbàren
que mai no 'viem anat
per tot mos assaludaven
i mos deien "ben 'ribats
dins es companyons que 'naveu
quan poquets vo'n heu quedat".
Escriguérem una carta
un poquet apressurats
dant noticis as de casa
i a tota sa vesindat
que érem 'ribats francs i lliures
d'un viatge tan llarg
(...)
que es negoci és per mossènyer
disgust no n'ha passat cap,
sermons i misses cantades
algunes se n'han pagat.
(...)
Quan a l'Havana arribàrem
que mai no hi 'viem anat
passetjant per un carrer
no vèiem a s'altre cap
i a ningú coneixiem
i 'navem arregirats,
un companyero espanyol
prompte vàrem 'ver trobat
llavò va buscar-mos camp
i mos va ben acol·locar.
Si arrimba a venir per casa
i el recibim de bon grat,
si no sabeu a ca seua
i li diuen de can Gat,
que no (1) és des racó de Morna
un lloc molt anomenat
no bé des racó de Morna,
un poquet arretirat.
