Cançoner de les Pitiüses

En eren tres tambors, que vénen de la guerra (venien) i es més petit de tots porta un ram de rosetes. Ram, ram, pataplam, porta un ram de rosetes. La filla del bon rei va sortir en finestra: –Tambor, oh bon tambor, si em vols dar una roseta. Ram, ram, pataplam, si em vols dar una roseta. –Donzella que l'haurà serà l'esposa meua: no us donaré el ram que a vos no us puga prendre. Ram, ram... –M'haureu de demanar al pare i a la mare, si el sí vos volen dar, per mi res no es pot perdre Ram, ram... –Déu lo guard, rei francès, si em dareu la infanteta? –Bé, em diràs tu, tambor, quina hisenda és la teva. Ram, ram... –La hisenda que jo tinc, la caixa i les mantetes. –Vés-te'n d'aquí, tambor, abans no et faci perdre. Ram, ram... –No em fareu perdre vós, ni vós em fareu perdre, que allí en el meu país, en tinc gent que em defensa. Ram, ram... –Bé, em diràs tu, tambor, bé em diràs qui et defensa. –Em defensa el rei franc amb tota sa noblesa. Ram, ram... –Bé, em diràs tu, tambor, bé, em diràs qui és ton pare. –Mon pare, gran senyor, és rei de l'anglaterra. Ram, ram... –Vine, vine: tambor, ma filla serà teva. –No em sento grat de vós. Tampoc m'hi sento d'ella Ram, ram... Que allà en el meu país n'hi ha que són me´s belles, més hermosa i gentil n'és la meva promesa.