El món està suposat
per un ram d'embrolleria;
tothom lo du cabilat
i no l'entén qui el practica.
Jo me n'hi ben reparat
i ara en sent d'altres que ho diuen
que es forta sa voluntat
d'un fadrí i una fadrina
que van apassionats
tres anys o quatre de tira,
parlant amb formalidat
o bé festetjant per riure
i d'ara i en tant mesclant
també alguna mentida;
fent com es enamorats
trectant-se amb gran cortesia
i es van perdent s'amistat,
si algun dia se'n tenien,
prenguent un per cada part,
allí ont Déu los aginya.
Nengú que em trega d'es cap
que algun motiu hi havia.
Això és p'es menors d'edat
una experienci viva
perquè ningú diga: «blat»
abans d'alçar sa coïda,
que un molí que està envelat
de tot vent pot fer farina,
i un fadrí que no és casat,
com jo que em 'conteix aixina,
navega per totes parts
i es deverteix quan li lliga.
Si alguna fa s'embafat,
d'altres n'hi ha que el sospiren.
No ho dic perquè haja provat
de veure si m'admetien,
que anc que tenga bé s'edat
no som vei en demasia.
De sempre que hi he pensat
m'hi returat de seguida;
sa causa d'això haurà estat
es creure que no em voldrien.
Moltes diran: Arrastrat;
t'has ben tirat sa partida;
quan te tenia animat
i em pensava poder riure,
molt bé me ho has afinat
i has anat prenguent retiro.
Si es joc els surt canviat
queden bastant desmentides.
El món està suposat...
Jo sempre t'he desitjat
sort, que per mi la prendria,
i tu t'has amillorat
creguent causar-me ruina.
Si tu contenta n'estàs
som dos a tení alegria:
jo no he perdut ni he guanyat,
m'he quedat just com solia;
molta més tranquilidat
perquè ara ningú m'obliga;
encara que tu em diràs
que em convidaves per riure.
Tal volta he mal conversat,
sent que motiu no hi havia,
però no te'n facis cas
que sa conversa ho du aixina.
Jo en molta formalidat
sa meva fe conseguia,
no t'oblidava per cap
i en parlà amb tu em devertia,
finsus que m'has enterat
que et dava poca alegria.
Si et causava novedat
cada hora, en ser que venia,
gràcies a Déu que ha arribat
un temps que et viuràs tranquila;
ja estàs en deficultat
d'es altres; remena i tria.
De sa meua llibertat
som amo i vui mantenir-la;
si algú es 'via figurat
que anava a fer renuncia
que es tregui això des cap...
m'ès que et quedasses per tia!
Jo no ho trop fat ni salat
perquè no som de gustillo,
si altri l'hi ha trobat
que ho manifest-hi enseguida;
si no ho pot dí en veritat
que hi mescli alguna mentida.
El món està suposat...
De sempre que m'agradat
s'estil de la pagesia,
que es fadrins van replegats
fent remolins per dins vila;
i ses al·lotes mirant
si algun d'ells se hi arrima.
Jo per davall es mercat
vaig veure una bona 'xida
que una en 'via replegat
ben prop de catorze o quinze;
per darrera i p'es costats
n'estava que la cubrien
i a tots donava per llarc
broma de sa que s'estila.
No estava tan freqüentat
p'es cantó de ca'n Medina,
que se n'hi havia aturat
una (jo no diré quina),
diguent: -Veiam si en ve cap!...
I... ¡ni un, per medecina!
Jo sempre m'he aconhortat
de sa sort que Déu m'envia.
Tengueres molt de despatx
en sos confits d'es teu dia;
me'n dares un bon grapat,
Déu t'ho pag, si no vaig dir-ho;
partírem per sa meitat
jo i un que no se'n temia
que et 'guesses afigurat
que es seu vení fos continuu.
Segons estic enterat,
tot d'una tu vares dir-li
que ell te fes d'enamorat
perquè un tot sol no et cumplia.
Tu el 'gueres ben agafat...
i una altra ja l'estrenyia.
Per comprar es peix bo i barat
pots 'nà a sa pescateria,
que aquell temps ja s'acabat
que en portaves tres en via.
No em cont per adelantat,
crec que en dormir no em somies;
jo també em visc descansat
creguent que tu estàs tranquila.
D'ensà no haviem parlat
en tots conec milloria:
tu has mudat d'enamorat
i jo en festeig catorze o quinze;
no ho son de sa vesindat
ni de lluny en demasia;
no és lo millor lo barat
de sempre sentim que ho diuen;
no ho prengues per malvestat
encara que jo ho maldiga,
perquè ets de sa vesindat
i això pareix baratia,
que es valor que Déu t'ha dat
no venc per disinuir-lo
que jo hi som incapaç
i en que hi fos bo no ho voldria.
De sempre t'he desitjat
sort que per mi la pendria.
El món està suposat...
Per veure't vui 'nar venguent,
quan pugui alguna vegada,
per devoció que et tenc,
que ets sa meua enamorada,
i ets un gran devertiment
per ses nits d'entre setmana;
per no venir tan sovent
duc es diumenge de banda.
Trebaia a passar bon temps
vora ton pare i ta mare,
i una cosa en es gust teu
tendràs fadrina i casada
que estàs de un mereixement
que no és de renunciada;
ho dic perquè no t'hi tenc
i ets tu sa que més m'agrada,
que ets una al·lota sirvent
de tothom apreciada,
guapa i de bon tractament
t'hi vius molt ben regalada
que lo que destijes tens
i no et fa falta res, per ara.
No podrà ser tant sirvent
tal volta, qui en tendrà gana.
Si em vols oir (ja m'entens),
jo et fas sa conversa clara,
me'n venc molt directament
que en tu no hi venc de fiscada,
anc que em diràs: imprudent;
o alguna mala paraula,
perquè segons diu sa gent
tu, en tenir raó, mai calles.
Senyales, per algun temps,
ser-ho molt bon cap de casa:
tens un sebre inteligent
i un gènit que t'acompanya.
Si em veus anà en pensament,
diumenge i entre semana
no hi vaig per anar creguent
que tu ho hages set se causa;
de tu me n'oblit sovent
i e-hi pens molt poques vegades.
Jo en ser que estic animat
cada hora em pareix un dia
i un que va apassionat
va per mala malaltia;
ja no hi estic, i e-hi he estat,
t'ho dic perquè ho ben sabia,
gràcies a Déu m'he curat,
tu em feres sa medecina.
Si ara no venc ni vaig,
un temps anava i venia,
però aquell temps s'ha acabat...
¿Cóm té de ser «vida mia»?
El món està suposat...
Ja te n'hi dit quatre coples
i ara te'n diré tres més
perquè es motiu m'has fet doble
te les ben afavoreix;
i si llavor t'hi atornes
te'n diré quatre o cinc més.
Vui dir que si tu no et dónes,
sempre que vui, repeteix.
Ves fent ses coses conformes,
creu-me que et convendrà més;
no conversis en desorde
quantre nengú, t'esverteix
que aquell que se'n va i no torna
no es sap lo que li pareix,
si l'enfecciona s'ombra
o si s'anyora i pateix.
Jo et pretenc per bona al·lota,
anc que no parlem mai més,
per festejà i 'na fent broma
que això és es meu interés.
Sa passió no em destorba
amb tu ni amb ses demés,
si me fa raiar sa corna
desig que a tu et fonga es greix.
No sabem si és mala o bona
sa sort que mos persegueix;
jo, es signe de matrimoni
no'l desprecii mai per res,
beneïda siga s'hora
si me'n determin mai més.
Si em dius que hi 'via estat vora
quissà només t'ho pareix
que abans de comprar sa roba,
si me pareix, regateig;
jo en sé per vendre que és bona
no desprecii sa que veig.
Repare't del món com roda;
molt més això des festeig
que es fadrins són com sa boira,
no els has de creure per res
perquè et diran una cosa
cent vegades cada mes;
cada u des seu modo prova,
embrollant, qui més pot, més
tots mos regim amb monjoies
pensant sempre en lo mateix.
D'es temps que t'he practigat,
fen-te passar trista vida
pensa que ja s'acabat
dispensa ma tonteria,
perquè en aquest món no saps
de qué pots ser perseguida.
El món està suposat...
Sa lluna té moïment
i té creixcuda i minvada
i te senyalat es temps
que ha de fer sa travessada,
no s'entretén un moment
de s'hora que té indicada.
jo m'anava aconteixquent
igual, quan te practigava
que es venir em queia avinent
cada diumenge de tarda,
però s'ha 'cabat es temps
que es teu correu no atrassava;
mos hem 'nat desconeguent,
¿com ha de sé, amor amada?...
I ara mos dam compliment,
tu per ca teua, i jo a casa.
Jo me'n 'niré fora terme
si no trob al·lota aquina
que en trob un fadrí mig vei
i he perdut s'enamorada;
no s'ha perdut per tot Déu,
si altri l'ha conquistada.
Sa teua cara no ment,
fas vista de cristiana
i jo quan 'nava venguent
semblava que m'hi tornava,
molt bé que anava aprenguent
s'estil de passà el rosari.
Mai m'ha curtejat es temps
i em 'nava tornant molt llagi
finsus que hei 'nat coneguent
que un altre coni vel·laves;
no serà maner talment,
si tu te ho afiguraves
que altres caçadors més veis
per impossible el deixaren,
i ara direm jo i tot Déu
que has corregut un salvatge;
devés sa part des ponent
s'escapava que el diable;
jo sé molt be es casament
que l'hi donaren posada,
té un color diferent
a sa part de tramontana
i a s'altra d'es sol ponent
té sa mateixa fatxada;
festeja molt a gust seu
i el reben amb bona cara.
Enc que tu em 'niràs diguent
que això tampoc no hi faltava,
i em d'anar reconeguent
que tu no la tens tan mala;
molt be t'anava coneguent
s'ideia que tu portaves,
que amb jo, per un passatemps,
quan queia bé festejaves
però donant-me a entenent
que amb un altre cavilaves.
no sé amb quin fonament
perquè ell amb tu no hi pensava,
que en conversarem sovent
de tu algunes vegades.
¿saps que m'anava diguent?
que en veure't l'enmolestaves,
perquè amb alguns 'naves fent
ses obres falsificades.
Jo et diré molt aviat
an aquell temps com vivia:
no anava molt disgustat
que tu em donaves que riure
però bastant recelat
que et veia sa picardia;
tu et 'vies equivocat,
t'ho dic perquè ho ben sabia
daves es pa mesteiat
an a qui no el mereixia,
per altri ben florejat,
emperò no l'admetia.
No es viu apassionat
tot qui passant diu ¡bon dia!
El món està suposat...
Jo amb tu he pensat moltes voltes
d'ensà no haviem parlat,
pensant-hi moltes venc poques
i així em surt més barat,
que enc que un sempre va que trota,
prompte es troba fatigat.
M'has fet preguntes molt poques
jo tampoc m'he declarat,
encara que molt, de sopris,
temps per això hem festejat;
però hem 'nat traguent notes
amb poca formalidat,
amb ses ideas poc fortes
(vui dir per sa meua part);
m'has fet motius, moltes voltes,
per acabar s'amistat,
m'anaves obrint ses portes
i he pres carrera per llarc.
Si t'han tocat ses escorxes
te les han ben procurat:
tu et 'vies afigurat
que amb jo hi tenies de riure
i he set jo es que s'ha alegrat
amb sa teua tonteria.
Cada dia assenyalat
quan tu venies de vila
sense cap fadrí as costat
sabent que te'n folgaries...
Ja m'he hi 'vies convidat,
no sempre, però algun dia;
i aquells, tan aconhortats,
que a la devall mà tenies,
jo em pens que s'han avesat
que et van fent males partides.
¿saps de què m'he reparat?
Que em pens que de tu s'enquillen.
Si en tens cap altre avesat
an es costum que tenies,
no facis més desbarats
i porte't amb honestia
i per el món no aniràs
fent conversar ses famílies.
Jo ho dic perquè m'ha passat
amb altres conversà i riure
de coses que tu ja saps
que un bon motiu n'hi havia.
Tu dus es vestit planxat
i en sos mocadors puntilles;
jo, si anàs vestit de drap,
tant mateix la pintaria,
que es hómens de més edat;
sabuts i pràctics de viure
dirien que havia entrat
s'estil que un temps hi havia,
que es 'via renunciat
per quatre fatilleries
que hi ha per ca'n Braç Taiat
que mos causen sa ruïna.
Que raso, estam, satinat,
seda, llana i sedalina...
Modes per anar mudat
ja en van sortint cada dia,
per portar el món enganyat
com tu feies algun dia;
però t'has equivocat...
si et trobes perdent, suspira.
El món està suposat...
