INFORMACIÓ
Número de fitxa | 211

Subgènere | Cançons

Estil | Redoblat

Temàtica | Puntosa.

Subtemàtica | Critica a una al·lota

Recollit per | Joan Castelló Guasch?

Transcrit per | Joan Castelló Guasch?

Data | anterior a 1960

Font | El Pitiús 1960 pàg. 8

Encara que ho siga jove...

Encara que ho siga jove tu me hi has mig obligat a fer-te una cançó nova per que t'he experimentat. L'he feta amb experiència, fa temps que et vaig reparant lo que tu no et daves compta que t'anàs estudiant; finsus que un dia ta mare es trobà amb el cor tan blan que et va dir unes pocas paraules que no mermolassis tant. No em diràs que això és mentida, ja vets que t'ho dic davant, que en aquella hora n'hi havia que us estaven escoltant. ¿I es ratets que tu passaves criticant i mermolant tot qui a parlar amb tu venia feia raó de mig any? Tot es temps que amb tu el tenies, a's teu costat o davant, tu reies i conversaves sense propassarte mai i llavor davant des altres el mermolaves bastant. Això és sa teua carrera perquè en tots ho fas igual; sabem que d'aquí endarrera mos feies un paper fals. De lo que mos criticaves no mos hi enfadarem mai, que ja vèim que é s'ignorància que dus dalt es costellam. Són bastantes ses vegades que escoltant p'es fumeral sentiem ses asenades que amollaves cada instant. Encara que ho siga jove... Temps ha feia que venia i no et 'via experimentat, era perquè no poria parlà amb sos que tu has tractat, però ha arribat es dia que tots mos hem declarat per sebra sa teua guia i quedar desenganyats. Si davant un l'aprecies darrera l'has mermolat; aquesta es sa teua vida, que amb tots fas una igualdat. En té sa culpa ta mare de tot lo que s'ha passat; no la donam a ton pare ni a sa teua germandat, que es camí que ella et donava no és es més apreciat; ella també s'alabava (mira a on 'via arribat) de que amb una caraiada mos deixaves enterrats i que ella, quan festejava, duia es joves estafats; es mateix camí donava a ses fies que ha criat creguent que elsa aguantarien. ¿Ja s'haurà desenganyat?... perquè riguent i fent broma i usant de formalidat naltros, venguent per ca teua, mos hem molt ben enterat quina idea era sa teua i tots es vostros posats; però no us valdrà fer embrollos ni algun poc es desmenjat. Encara que tu et pensaves que m'hauries estafat, no voldria t'alabassis de lo que ara t'ha passat perquè si es punts de persona t'els 'guessin ben ensenyat podries riure i fer broma an sos de sa teua edat. Ara et donc sa despedida per tota una eternidad, Déu te dó, molts anys de vida i et dongui formalidad. Encara que ho siga jove...