Cançoner de les Pitiüses

An es Vedrà vaig 'nar es quatre de juliol, a pescar a encesa dalt de tot d'es cimerol. I vaig pescar un anfós que era color de fang, i quan ell em va vore es va tornar tot blanc. Li faltaven casi totes ses dents des primer pis, un ui color de guix i s'espina d'enmig. Amb una paraula, era un arquet de violí, i quan ell em va vore es va tornar un molí. No ho digues, que plovia; no ho digues, que fes neu, que si no s'enfadarà don Bartomeu. I cansat de pescar, me'n vaig anar a caçar teulats, coloms, perdius, per poder fer es dinar. I vaig baixar d'es Freus amb un dolor de peus que en tot es dia ja no vaig menjar fideus. I vaig passar tres dies com un turista anglès: vent arrencar marés i vent ballar pagès. I en vaig tenir bé prou amb tot això que us he contat, que no vaig esperar a menjar cuinat. Vui nesples confitades, vui nesples i peix frit, que si no me moriré embadalit. No ho digues, que plovia; no ho digues, que fes neu, que si no s'enfadarà don Bartomeu