Cançoner de les Pitiüses

Si n'hi havia una dama, ai, viva l'amor, si n'hi havia una dama, ai, viva l'amor, sota l'ombra d'un pi, viva l'amor viva la rosa, sota l'ombra d'un pi, viva la rosa del jardí. A l'amor de l'ombreta la dama s'adormí. Per allí prop passava un galant pelegrí En veure-la adormida, no la vol despertir. Cull un pom de violes, le hi tira en el pit. Les violes són fresques, la dama es despertí. -Per què m'heu despertada i no em deixau dormir? -Venc de terres molt llunyes amb sense res no dir. I ara que us he vista volia enraonir. -Per les terres de França no heu vist a mon marit que fa temps que va anar-hi vestit de pelegrí? -No l'espereu, la dama, no espereu el marit, que en comptes de tornar se n'ha anat més enllí. -Trista de mi, més trista, que s'ha oblidat de mi. -No ploreu més, la dama, que ja el teniu aquí.