Cançoner de les Pitiüses

Devotament ve a Vos, l'ànima mia Jo vos ador mon Déu, Eucaristia mon pit s'obri per Vos, tal com un temple mon cor tot defalleix, quan Vos contempla En Vos s'enganya es gust, sa vista i tacte sols per s'oiment sé's misteri exacte. Jo crec, fii de Déu viu, vostra paraula. Vos sou pa verdader en nova taula. Vostra Deidat, en creu, sols s'escondia i aquí s'Humanitat que l'hi veuria? Hom i ver Déu e-us crec, com pare e-us deia, i us faç es prec humil que's lladre us feia. No veig com Sant Tomàs, sa llaga oberta, pero sa meua fe, bé està desperta, Aumentau-la Déu meu; dau-me esperança i caridat pacient, qui mai s'acansa. Recort de passió i mort dolorida, pa viu que a s'home mort li donau vida feis que me vida en Vos sols s'alimenti i que vostra dolçor per sempre senti. Rentau-me Bon Jesus, s'ànima mia i amb vostra sang es cos, renti i purgui, que per arentar el món, basta una gota i Vols la volguereu dar, ai!, tota, tota Jo Vos ador mon Déu, Eucaristia té set, té set de Vos, s'ànima mia de veure vostro pas, arrevelada sense digne ni veu, glorificada.