Cançoner de les Pitiüses

Na Catalina es pentina amb una pinta d'argent cada cabei que li queia maleïa sos parents Maleïa pare i mare son marit primerament son marit se l'escoltava des d'una finestra ho sent Calla, calla Catelina no parlis tan malament quan eres a casa teua vesties molt malament De pedaços a sa roba n'hi portaves més de cent 'naves vestida de trangos d'es xuruells més dolents Ara dus vestits de seda repuntats de fil d'argent es dits dus tapats d'anells de brilants d'or i d'argent. De criats i de criades te'n serveixen més de cent Que uns van vestits de seda altres van vestits d'argent No més menjaves pa d'ordi i ara de bon blat forment d'es torrent bevies s'aigua i ara vi de bon serment Si aquest viure no us agrada com pareix que ho feis patent vos tornaré a ca vostra a casa vostra vos duré I com abants podreu viure entre ruques i porcells podreu fer de porquerola com abans havieu fet.