Cançoner de les Pitiüses

M'abandones sense queixa no m'ho daves entenent tal volte no dec merixer que'm dunasis cumpliment Pot se't paraixés baixesa parlá en jo davant sa gent em pots dir que guardi aqueixe i així em vas despediguent Are veix que'm desnebeixes sense tení funement si vets qui t'afavureixque mira de dur-lu cuntent Que'll conquistarà alegria i jo tendre sentiment pot se mes em convendria fer-me del ajuntament I llevo et sentenciarie a un castic mol dulent viure sempre en companyia es dos, no sent a gus teu Tal volte mus serviria Per anar mes malament perquè una cosa per forsa mal es en es gus de Deu Dispensam aqueste brome que Jo t'hu deie riguent i no cregis en miracles ni en retrets d'nomens valens Ni'n rundaies de majores que deien un altre tens ni en sabates de deu llegus barruguets ni encantaments Que de sertes maravellas mai ha dunat permís Deu i així fe com qui t'adormis trebaie disfruta i riu Festeixe i ben diverteix-te i prucura fe es gus teu perquè si al cas no hu asertes pasarás molt de turment I durás una sumada faixuga com una creu com un llaut a la vela navega de proua a's vent Que le mar ja va flurida i li pegan es rumpens llevo envesteix a ses penyes i es nega tota sa gent I allo es una sepultura enmig de tante current allo es una amargura pes que te cuneixament