Cançoner de les Pitiüses

1ª cobla Em deis que si vui cantar jo sempre m'agrada creure en que no puc quedar be conforme poreu mereixe Que lo mello'm faltarà que també ho deveu coneixe jo no puc dessimolar perqué sa gracia en cortetge pero haureu de perdonar jo si cant es sense sebre només per acompanyar i allargar un poc sa vetla Ja que hi gut de començar niré seguint sa carrera fins arribar as cap d'allà i fer espigó a sa cordella I després en acabar si sa gent encara em prega Com que hi hauré de tornar si no està prou satisfeta En que no m'hi puc contar ja vaig quedant endarrera jo hauré de renucciar mon cor pareix que dequeda Que ja'm començ a escanyar i es coll pareix que s'espella ja no se si'm servirà finsos acabar sa vetla Si no me'l puc enbanar casi no crec que'm serveixca si m'hi pugués avenjar se li faria sa feina Jo'l rip a despreciar pero me li estimat sempre i també'l rip a alabar ja vos ho donarà entendre Si me'l voleu allisar si hi ha algú que'n entenga calcuna dona hi haurà que tendrà sa ma llugera Sa que mes gana en tendrà i que n'estiga contenta pero ja es pot conformar de tot lo que s'estrevenga No fos que'n lloc d'adubar que no m'esguerràs per sempre també's pot reconhortar que's seu pagarà sa vega També le hi voldré tocar que llevors no ho faci ventja esbrunyir-li o allisar així dret vora sa pera En aquell bunyet que hi ha que valtros ja ho deveu sebre em deis que si vui cantar jo sempre m'agrada creure