Cançoner de les Pitiüses

1ª cobla Es creure és un manament por això em pos a cantar per donar—vos cumpliment sa gràci' em curtetjarà Si es sebre tengués aument en haver-lo d'ampliar que fos com un quart cresquent que no tornàs a aminvar En aquesta hora present ja bé podria quedar però ara per vist teng que lo millor em mancarà Però si qued malament m'ho haureu de dispensar jo cant per anar creguent no per es gust que en puc donar Just per 'nar obeiguent i creure an a qui ho mana m'agrada ser obedient que és grau honrat que un se fa I és obre de un prudent ditxós aquell que ho creurà si no pren es camí dolent segú que es podrà salvar Si obra p'es manaments que Déu mos manà guardar i a s'hora pren sacraments que ha de pendre un bon cristià I no du rancors dolents que és es mal més gros que hi ha se perdona lleialment a tot es gènero humà Es seu destino per ell favorable li serà és dificultós emà això que us'cap d'explicar Perquè reina un mal temps d'un parei d'anys en desà que en un centuri dolent Déu en el món mos tirà Perquè navega sa gent que a més no es pot arribar i es perd tot generalment tota nació que hi ha Eivissa principalment ja no es pot aponderar que sempre es van contenguent uns cassos molt d'extranyar I uns delictes se van fent que talment fan burronar uns prenen vicis dolents altres solen mormolar Deshonrant aquet i aquell com si no mos fos germà tot aixó són sentiments p'es que s'hi han d'encontrar O p'es pares i parents d'aquell que Infamat està Déu mos vagi regiguent i mos dongui bon pensar Es creure és un manament per així em pos a cantar per donar-vos compliment sa gràci'em curtetjerà [...] 3a cobla I a mirar de que algun dia també pots fer algun canet dur ses recuites a Vila que alló és gola que té esmer Que és cosa que es senyorio de sempre molt requereix i si les saps fer polides les parroquiaràs pret I si els poses es preu fix millor que si abaixes res i els dius en 'ver de fer dictes a tres manats per canet Jo tenia una tia just vora Ca's Dominguets que per costum cada dia aquest estil 'via pres Que cada tarde munyia allà a les quatre o les tres cada tarde en feia quinze mirau ja quin jornalet I se les ne duia a Vila just a s'hora d'es paseitg i es coix Gavara li aixia i se'n tabacava set I ses altres eneseguida un semblant fi 'vien fet jo veig que ara tu Pots dir-me sobre aixó que ara t'has pres Que si he de venir a instruir-te o fer com qui t'asveteix que per dar una esvertida som un atlot poc entès Per això et val més regir-te sa teua ideia segueix no trasmuts es pensaments per molt que algú t'esverteix Mentres sa llibertat tens tu facultativa n'ets si fas igual ton intent jo de gust la recebeix I ara sa sentenc' tens que mon cor te dona es dret tant si ho prens com si no ho prens anit t'has de declarar M'has de dir ton pensament ei t'obliga es meu parlar que jo et diré mon intent silcàs te'n tens que folgar Contesta en aquest moment si en jo vols tornar a parlar es creure és un manament per aixó em pos a cantar Dia 11 d'abril de 1.920 copiada per mi Franco Prats Ribes