Cançoner de les Pitiüses

POIOS Li deien a Can Puiós a une case se rote a s'home li deien poi i a sa dona na puiose Un mot tan poc curiós vureu de on va vesá en queren mol nets es dos puiosus ia sels numá Ell era terc com es ruc ella terque com se mule cuan cumensan entercá son tercs com se roca dura Un die purfedian ella puiós el mutá ell digue es mot de puiós prumet te'l egulirás Ella es lloc d'errexirarse puiós, puiós. replicá s'home lémpren secudinli mes li pegue mes cridá Puiós, puiós i puiós en que'm matis hu-sirás será se deré paraule que de io tu esculterás Le bat dins es sefereix tot dunete treu es cap puiós encara mol mes perts es tens puiós seràs Pe's cabeis l'amerrutade cap baix s'aigu le quelá per mol testerude siguis are puiós no'm dirás Mentrs treie ses dos mans mol se veigué burbullá se les pose dal es cap i en s'ensignu va pel-lá Ses ungles dea dos dita pols un contre s'altre apitxá xus igual que metan puses puiós així insinuá Ell desesperat del bot fore s 'aigu le quelá pensà que si l'eufegave mes terc qu'ella ell será