Cançoner de les Pitiüses

¿QUI T'HA DAT AQUEST CONSEI? Un matri-moni de vila ho eren bé a s'enrevés molt grossota i grassa era ella amb semblança a's paiés Ell petitó i esmerlit mancos d'un quintà pesava però amb nervi i algun crit molt bé ell ja dominava Es vecins no ho comprenien quan els sentien renyar que sent ella tan fortota fins es deixàs calentar Un solpost s'home no hi era i una vecina hi va 'nar que volia consolar—la i no es deixàs esclavitzar Quan vengui li plantes cara li pots amb força i cridar i si tracta de pigar-te S'acció li has de guanyar Com de costum ell ja 'riba amb renys demanà es sopar ella pensa ara és la meua i cara li va plantar S'home no s'hi pensa mica i un vencís va 'marrotar ¿Qui t'ha dat aquest consei? i raig de simades va ¿Qui t'ha dat aquest consei? no aturava de pigar quan li té es cul ple de bolles torna cridar vui sopar!