lª Cobla
Nostro món (e)ho és, un llibre,
es mes variat que hi ha.
Cada u se l'estudia
tal com se vol dedicar.
Tots es nostros ideals
s'hi poden estudiar,
que Déu ja el va fer per tots,
que no mos poguem queixar
molts mos dóna per fer feina,
creguent poder-mos salvar,
i uns altres estudien
per viure anant a robar.
Cada era mos canvia
sa forma de navegar,
que sempre surten invents,
que és lo que ho fa canviar,
i (e)ho és, un des motius
que a molts es fa barallar,
ja que es jóvens i es vells
són de diferent pensar.
Hi ha qui sap (a)nar amb so temps,
li és fàcil canviar,
i altres sempre ho voldrien
com ells ho varen trobar,
i llavò es jóvens els diuen:
"Vós no sabeu navegar;
no més coneixeu sa vela
i anar perduts per la mar;
per anar i tornar d'Amèrica
un any solíeu posar;
o vos queixàveu des vent
o de sa calma que hi ha.
Després (a)nàveu a vapor
i ja s'ha deixat anar,
gràcies an en Carlos Benz,
molt (e)ho va modernitzar;
tragué es tipu d'un motor
que tant ha fet prosperar".
Molts creuen que és en Felipe
és que ho ha fet canviar.
En canvi uns altres diuen
que és es que més sap robar
Altres diuen en Suárez,
quan es "paro" va posar
i va da dret a ses dones
perquè poguessen xerrar.
Si ans ja manaven elles,
quina diferència hi ha?
Ara lo que els fa més gràci(a)
es vorer-mos escurar.
I si fos en aquell temps
que es h(a)via de formatjar
tendríem que munyir ovelles,
baixar es cap i callar
Si em demanau com jutjar-ho,
per més estabilitzar,
vos diré que no sé a prou
que us ho puga aclarar.
Dependrà de cada qual,
a com s'ho vuiga mirar.
Es reinat és democràtic,
no és normal voler dictar
Nostro món (e)ho és, un llibre,
es més variat que hi ha.
2ª cobla.
Des que tenim "s'avion",
lo que ha fet modernitzar!
Vaja si ha canviat molt
sa forma de navegar.
Si pensam en sos cuiners,
lo que havien de passar,
se'ls podrien ses patates
molt abantes d'arribar.
Es dos articles mellors
que podien confiar,
un (e)ho era sa farina
i s'altre es bacallà.
Lo gros era sa tornada
pe(r) s'estret de Gibraltar,
quan els sortien es turcs,
de pirates de la mar;
ja coneixien tal punt
per anar-se a situar
(E)hi estaven ben segurs,
"per aquí hauran de passar".
Des "fondeu" que els hi feien
tots no es podien salvar.
Alguns que se'n h(a)vien anat
un parell d'anys a guanyar
i lo que havien "(a)horrat"
allí ho h(a)vien de deixar
Bé sabien regonèixer
no es podien defensar.
Es suador des capell,
els hi feien arrencar.
Ja sabien que era un "puesto"
que els hi solien trobar
i no anaven preparats
que poguessen batallar.
No hi valien ses clemènci(e)s
ni es galons des capità.
Quan (a)rribaven a ca seua,
quin compte podien dar?
Si els daven l'enhorabona
es posaven a plorar.
Quan sa nòvia els esperava,
creguent poder-se casar,
festejaven quinze dies
i se'n h(a)vien d'entornar.
Llavò feien altres comptes,
quan tornaven a "ahorrar".
Es que eren precauciosos,
no els tornaven a agafar;
bé el tenien en memòri(a),
a s'estret de Gibraltar.
Escrivien a sa nòvia
i es casaven allà.
Nostro món (e)ho és, un llibre,
es més variat que hi ha.
3ª Cobla
De lo que havíem parlat
des pirates de la mar,
que els (a)gradava situar-se
a s'estret de Gibraltar,
quan en Colón regressava
això ja s'ho va pensar,
i abans de Barcelona,
per Galícia va passar
justificant es seus mèrits,
que havia pogut "lograr",
i deixant lo que tenia
més interès a salvar
per si (e)ho era assaltat
en (a)rribar a Gibraltar.
Derivat de tal viatge,
amb sos cinc segles que fa,
(e)hi ha que veure per creure
el món com pot canviar.
I aquest segle que estam,
en s(a) hístòri(a) quedarà
es gran progrés que hi ha hagut
i es que hi pot h(a)ver en (a)cabar.
Tant de volar per "l'espacio",
es resultat que pot dar,
deixau (a)rribar an es "Marte",
vejam allí què hi haurà.
Si poguéssem congelar-mos
i un tros de vida guardar
i, en h(a)ver passat "varios" segles,
tornar-mos a despertar,
es canvi que trobaríem
no sé on pogués (a)rribar.
Vejam aquestos que diuen
que lo passat tornarà.
Si havíem d'arrencar ordi
i en ser vells no cobrar,
ja val més morir per sempre
que tornar a ressuscitar.
Resarem per (a)nar a la glòri(a),
jo sempre pens per demà,
precurant mentres visquem
lo que poguem disfrutar.
A un temps s'acostumava
discutir finsos pigar,
i hem arribat a comprendre
que val més sebre callar,
es no haver-hi cap baralla,
és mellor per tots guanyar.
Nostro món (e)ho és, un llibre,
es més variat que hi ha.
