INFORMACIÓ
Número de fitxa | 2854

Subgènere | Cançons

                            De dos

Estil | Redoblat

Temàtica | Humorística

Subtemàtica | Sexual. infidelitats

Autor | Pep Costa des Caló. Formentera.

Data | 1996

Font | Revista es Major i sa Majora número 22. any 1996

Des que tenim democràcia...

AL.LOTA: Des que tenim democràcia pareix que es viu més tranquil. Si no vaig equivocada, en (a)rribar l'any dos mil es traurà un gran "modelo" pe(r) ses dones, molt humil, que anirà amb (e)lectrecitat. Sa feina que es fa en es niu, sense anar-hi a grapats, ho serà un gran estil. Ella podrà connectar i s'home dormir tranquil, i es matí, al sendemà, aixecar-se si ella ho diu. Mentres que tenguem es paro, voler feina no és motiu i tot se deu h(a)ver de fer així com sa dona diu, i es que no ho tropi bé, demanga condicions, Quan només quedi sa molsa, li repicar'r es talons, i a partir d'aquell dia pot (a)nar de vacacions. Ja s'ha acabat sa partida, Ben cuida't i menja molt, que en poder tornar a munyir, veiam si feim dos matons. Jo ja em ben preocuparé de que no te'n campis molt, parlaré amb so vesí ara o abans de molt. Que sí et veu per allí, mirant i fent dessimol, tot d'una m'ho véngui a dir jo l'hi agrairé molt. i si no et pot fer fugi, que entravessi es taulell, i en ves de discutir que et deixi i vénga ell. No m'agrada es mentir, més que tu m'agrada ell. Si et pogués matar aviat, abantes que tornis vell. No vull cap jai agotat a grunyir vora es fornell. Ja està tot modernizat, dóna gust veure es jovent: és més economisat, va com un molí de vent, i algun de ben preparat en recanvis i corrent. Pots fer comptes aviat, no hi estic per perdre temps, ja n'hi ha que m'han gitat, preguntant: "vénc o no vénc?". I sense haver-te avisat no et vull donar tal turment. Contesta'm molt aviat, hem d'anar a més de mil. Des que tenim democràcia pareix que es viu més tranquil. CONTESTA EL JOVE: M'has (a)gafat molt descuidat, no sé jutjar tan urgent. Trob que t'has aprofitat, mal viatge tal cervell! Mentres que hi ha hagut cultiva no et queixaves que fos vell i quan me tens desarmat vols fer un camvi de llei. Déu castiga i no amenaça, pensa-hi mentre ets a temps, però no t'hi has fixat i només vets lo present, i ara t'has "encabritxat" que pots anar amb so jovent. Pens dir-te sa veritat, no t'ho prenguis malament, que t'armes un maruat com per fer riure sa gent. Ets un bitxo antiquat semblant a un "casco" vell, si et fesses calafatar i alguna mà de patent, així no es pot navegar superant s'abatíment. Quan te ribis envelar un dia de molt de vent, negaràs es capità i aniràs a la corrent. És lo que es pot esperar quan no hi ha coneixement. M'has (a)gafat molt descuídat, no sé jutjar tan urgent.