1.° Cobla
El món és una figura que tots mus equivocam
i sa vida es fa tan dura, que es difícil anar endevant
tenim es temps molt escàs i encara no'l profitam.
Cuan som de primera edat, això no eu cunsiviram,
i en es que mos acunseien, en es bo, no el destriam,
i en es que saben mes que naltrus, son es que no escoltam,
i per cuan mos dam de conta, ja em passat massa endevant.
Mos queda amb experiència, emperò no eu aprofitam
i deim si tornàs a neixe, sapiguem per endavant.
Cuan tengui una criatura, l'esvertiré molt formal
llevó si Déu no ajuda surt d'un altra natural
i el món ha dat tantes voltes, que sa era mos igual.
Llevó, lo primé que'ns diuen, pare, tu que t'has pensat,
estam en vida moderna, no es com a sa teua edat,
i en sos anys que teniu ara, raro no eus aigueu ficsat.
Això no es experiència, es que estau molt anticuat,
tots es de sa vostra era, miran el món capgirat.
Per enveixe criticau, tot lo que s'ha prosperat.
Es vostro temps lo que haivia, eu era un gran disbarat,
hasta per anà de festeig, ei tenien que anà armats
amb un punyal, sa basetja, i es trabuc ben preparat,
i es nari fora de poble, no dava gran resultat.
Cuan es chul.lu sa enfadava es feia es camí aviat.
S'armava cada batalla de pronostic reservat
que se asamblava n'es cuento d'en Hussein de Irak,
i en averi festa de poble tot estava acordonat
que es guardavan ses ereues com pel.lu mes estimat.
No miraven es ser guapes, que no dava resultat,
si tenia bone finque, li era tot perdonat
i sa que era pobre i lletja no feia enemorat,
s'en tenia que anà a Palma, o casarse en so criat.
o feri de cumudí, sensa cap autoridat
per serví a sa cunyada, i fe tot lo mes pesat
i si es perdia cap bronca pronte l'havia agafat.
Des que tenim "MURSIANUS" està solucionat
que ya son bones ereues en menos propiedat.
Basta una casa veia, o un businet pelat,
ells ja diuen bon cortijo en es recó de's furat.
Llevó ses seues amigas, ses que volen insultà
els hi diuen mursianes, mirau que heu pogut agafà
i elles per defendrerse també saben contestà.
Diuen res de mursianes, es meu es peninsulà
i cuantes ni ha de valtrus que vus eu quedat mirant.
Eu son bons trabaiadors, totes no agafareu tant.
Em defengut Formentera, desde que i son prosperam
antes emigravem noltros, d'això no mon recordam
i ara nos pujam lo seu, sent així que som paisans
qui no veu es seus defectes, es d'aixó que criticam
que si sabesim mirarmus, no criticaríem tant,
mos sobra molt d'egoisme, per essé bons comerciants,
a ningú agrada sa guerra, i entre tots la armam.
Hasta ara em viscut en salvo, però no eu cunsiviram,
i ara estam en democrasia i es que no és bo el presiam.
El món es una figura que tots mos equivocam.
2.° cobla
Sa vida eu és un problema, molt difícil d'ensertà
naltrus no tenim sa culpa i així eu tenim d'aseptà,
mentres un es jove no sap de vei lo que pararà,
uns exploten lo que tenen ignorant es cap d'allà
i es una forma sertera, perque eu sap endevinà
però si sa vida es llarga eu tenim de lamentà,
uns altres eu guarden tot parant falta de menjà
ilevó si sa vida es curta no eu han pogut disfrutà,
i es critica, que es molt facil i res solucionarà.
I el mon es una figura, que tots mos equivocam.
3.° Cobla
De tot parlarem un poc que sa degut cortesia.
Una al.lota jove i guapa, que de tipu presumia
em demanà per favó, veiam si yo li faria
una clase de trabai com ella nesitaria.
Em vaig sorprende bastant, no sabent to que vuldria
ya que segons es trabai, yo quisà no serviria,
no per poca voluntat, ni cap clase de mania
que veig que pert lo milló que he conegut en la vida
i es vorerme tant felló, rebaixa molt deseguida,
Cuan sa declarà melló, va eser lo que no em temia,
sols llevaria sa picò, aon ella no es bastaria
i es via fixat en jo, veisquen que més no podria.
Va dir numés serà això, i allò per una altra dia
i en buscaré un melló que et veig poca valentia,
es molt gros es feixetó, i molt fonda se sequia
i no vui pagà per bó a un que no em serviria.
Jo li vaig fer es meu sermó, creguent que m'escoltaria
i tens de caure molt bé, tal feina no s'enferia
a sa meua bona edat, molts as paro ni havia
pero tot a canviat como de sa nit a n'es dia
que d'ensà que sa privat sa yaia feri de guia
es jovens s'an aglasat i sa feina no es du en via
i un de sa meua edat encara trabayaria,
que si yo me retirat, no es per s'edat que tenia,
sort que estava assegurat que sinos tant no riuria.
I el món es una figura, que tots mos equivocam.
