EL MUCHACHO
1ª Cobla:
Gracies a Déu i Maria, en nom de nostru Senyó.
Per esplicá lo que em passa desitjava es tambó
I ara tenc un gran apuro, perque no som cantadó.
De jove un te problemes, pues necesita un defensó,
Em falta sa confiansa amb un que sigui majó,
Que no sigui reservat, i aigue set batalladó.
Es un asunto pesat i em costa molta suó,
Cuan vul aigue esplicat, crec que em dareu sa raó.
Va ser diumenge pasat, festa de la Sansió
Que vaig surtí molt mudat per and a escultd es rectó
I cuan ja avia acabat, em llamcí l'atenció
Una al.lota que vaig veure de gran presentasió.
Pronte mi vaig ve arrimat sense cap precausió,
Aquí som perque ei vengut, bon dia que Déu mus dó
Em mirá de dalt a baix, i va fer un somrisó
Diguent, t'as equivocat, si es que cunfies en yo,
De bons, ne despreciat, no em vaig a quedà amb aixó,
Sercá que no t'as mirat, o no et saps pujà melló.
Molt petit, nas achatad, i es morrus de furó,
Es traje que es requisat, no fa lligue amb so senyó,
Diguem si mai t'as pesat cuan gros era es sanayó?
Tu i es gall coll pelat, poden na de companyó.
Feset esterilixá , no vulgues deixá llavó,
En que no em trubarás cap que et permeti sa cuvó.
Em deixcí ben esplugar, dudant si tendrá raó,
Pero, ei a que se arriscat, i repetí es cabusó.
Veyam cuan senti sa mare, a cual dard sa raó.
Gràcies a Déu i Maria, Sant Pau i Nostro Senyo
2ª Cobla:
Vaig di, prou te escoltad, ara em toca parlá yo,
Sa broma ya sa acabat, te de fer es meu sermó.
Avui que mus em ajuntat, selebrem la Sansió,
Vaya bichu malcriat, mai deus surtí des racó
I t'armes un muruad, sempre vulguent sa raó.
Cumpadeix sa teua mare i es bon cor des majó,
Els as fet turná mig locus i no tens formasió,
Creguente sa gran dunsella, no arribes a un muchó,
Que des que portes gunella, creus guefá sereu melló,
I en surtí de cateua, llevó vendrá lo pitjó.
Quina gran creu per sa sogra, serd gran perdició,
Asta posible fer perdre se sereu es teu senyó,
No se bona cristiana pot causá molta suó,
Per pujá una familia no tens preparació
Si et pasasen pes sicoleg, abans de fer unió
Seria molt milló obra que creure es teu sermó.
An arribá an es negatiu, no te reparasió,
Cada dia lamentam desgrasies amb gran abundó
I som els que les buscam, no vulguent se es culpadó.
Yo crec que així no anam, per pujá a grau majó.
Ta mare no eu es igual, ya farem es cunseyó,
Una dona molt formal, no ets sa seua llavó,
Cuan ribis an es final, ya em dunarás sa raó.
as cumensat per dalt, i caurás de cabusó.
Gràcies a Déu i Maria, Sant Pau i Nostro Senyo.
LA MUCHACHA
1.° Cobla:
Pens fer una gran cantada, ya que meu duit es tambó.
Temps a que en tenia gana, via vengut per aixó,
Recordant s'altra vegada, que em va tucá rebre a yo,
No fa molt de temps encara, an aquest mateix racó
Vaig rebre una esplumada, que em vaig quedá amb so trunchó.
Direu que ei remput sa trava, eia motiu per aixó
Cosa que no m'esperava, em guefá de supetó
A tots vus deu recurdarvus, no será numés a yo,
Dit per un fadrí molt bravu segons diu es seu sermó.
No ei importa anumenarlo, eu es molt coneixedó,
Aquell que es tapa sa cara, per burrá sa vermeyó;
Se li aurá passat s'emfado, i eurá entrat en raó.
Vaya quina criticada, vaig quedá sensa humó,
Per neganne a aceptar-lo ve d'escoltd tal sermó
I anit venc per cuntarvus sa seua ilusió,
Em va fer una uferta i que firmás per favó
Ulvidant es demanar-me sa meua ilusió,
Es devia sentí guapo, o veia que eu era yo,
Que va perdre sa chaveta i ocupava es carreró,
Yo via sortit de missa, eu era la Sansió
I volia que ei tornasem a per-ld amb so rectó,
Volia ses coses clares, en forma de dictadó,
Ei vaig riba está apurada resant a nostro Senyó,
Vegades sa emtravassava, com fa es nostro quisó.
Cuan varem ser a sa barrera, an es cap des carreró,
Vaig aprofira la meua, guaftant-li sa acció.
Em vaig quedá dins sa tanca i vaig pujd es ballestó,
Sort que tenia seguro i no va se saltadó.
Pens fer una gran cantada,
ya que m'heu duit es tambó.
2.a Cobla:
Cuan vaig pudé ribá a casa en bona salvació,
Em vaig girarme endarrera i vaig veure lo melló;
Estaven ell i ma mare jugant de da es tumbayó,
Primer estaven cara a cara, i ell ya es feia petitó.
Ella estil molt entrenada, sempre guanya an es majó,
I en sa cuarta espolsada el tumbá de chuneyó.
Yo reia de bona gana, veiguent un combat tan bo,
Es semblava a una lloca que esplumava es falcó.
Els vaig obri sa barrera preguntant equés aixó,
Llavó ya no va fer falta que pujás es ballestó
Em va dar una mirada i no va fer per yo
Per ses cames li rechaven ses gotes de sa suó.
Vaig pensá que no sen nava a par-la amb so rectó,
Vaig felisitá ma mare en gran satisfacció,
Va prumetre que dos dies deixará durmí es majó,
Va quedá tan satisfeta, que no s'en feia raó,
Diguent que d'aqui endavant, ya pens viure molt melló.
Tal dia fard un any, en turná la Sansió.
Si tu els fas es reclam, els guefará molt milló
I tumpare descansant, per tots satisfacció,
Si sabés an a quin Sant resá s'orasió.
Sa finca que no es trabaya es sol perdre sa llavó
I si anam tots an es paro no ei eurcá salvació.
Si et conformas en sa yaya no vuy ser es cubertó
Encara pudrie perdre, que fa un cumpasió,
Ella ya sap muñi euveyes, que dius que té gran valor.
Ya us i fet una cantada, gracies per durme es tambó.
Fin de sa "DEBETECHADE"
