INFORMACIÓ
Número de fitxa | 2869

Subgènere | Cançons

                            De dos

Estil | Redoblat

Temàtica | Amorosa.

Subtemàtica | Amor impossible.

Recollit per | Joan Castelló Guasch

Transcrit per | Joan Castelló Guasch

Data | anterior a 1947

Font | El Pitiuso 1947. Pàg. 11

Observacions | al final de la transcripció de la cançó hi consta el següent text: «Las canciones de este Almanaque han sido adaptadas en lo posible a la corriente ortografía catalana, dentro de las precisas variantes dialectales de nuestra habla campesina.»

Altra vegada / ja torn a ser per aquí...

—Ya torn-a ser per aqui, amor de mi tan amada. Venc perqué et vui advertir ans d' acabar sa cantada. —Quan siga es teu gust així yo t' escolt de bona gana, però lo que em vas a dir ya fa temps que m'ho pensava. —No és que em vuiga despedir ni fer cap mala trastada; sempre et vui afavorir basta que ets s' enamorada. —Qil ho sol tirar tan lluny demostra que en te mes gana; i si t' ha de convenir no t'importa torna a casa. —Jesús, si en tens de verí! Déu mos guard de tanta ràbia. No t' hi has d' empuntosir: segueix i fes bona cara. —Sempre t'excuses amb mi diguent que vaig enfadada. Yo "som qui ho podrà dir: tu sempre em fas mala cara. —Com tenc es posat així, poc amic de sa riaia... I tompoc no me' n puc venir només per acariciar-te. —Temps ha no et 'contex així, les deus guardar per una altra; li deus tenir que agrair, per això, de mi t' apartes. —Yo sempre vui vent aquí mentres no em neguis s' entrada. Per res et puc avorrir perquè ets sa meua estimada. —Moltes gracis; si és així, tenc més sort que no em pensava. Només serà que ho vols dir per tenir-me més xavada. —Ya torn a ser per aquí... ¿Saps lo que havia pensat? Que a tots dos mos convendria de torna a entrar en s' amistat I deixa anar de tonteries. —Deus 'ver trabucat des cap, vení amb aqueixes pamplines. Mira que ho ets destorbat! Tu sempre en pal-la agravies. —No és res d' haver trabucat m ho dic per descortesia; si t' hi has enteressat, més feina tendrás aixina. —Tampoc me'n 'guera faltat sense ser tan advertida. No deus ser s'encarregat, per vení aquí a dirigir-me. —Et deus arreglà algun laç per posar-te a sa camia. Molt estufada aniràs: es veure't dara alegria. —Si cuidaves tons faldars, que bona falta et faria Sempre vens a posa es nas allà on ningú te crida. —Penes d' un genit pesat, sa ràbia et porta avorrida. No és estrany si ha acabat tant de festeig que tenies. —Es igual; lo mateix pas i encara estic més tranquila ni tu tampoc falta em fas. Per lo que m'hi divertia... —Molt prompte t' has oblidat de lo que solies dir-me, lo amorós que em pal-laves Ses vegades que venia. —Com te veia tan trempat i polit de fesomia... I un Jove així, ben taiat, pareix que tothom se'l mira. —I a tu al revés t' ha passat, no sembles sa que solíes; que veig que t'has aprimat I has quedat descolorida. —Això es pena que hei passat vent que em dónes despedida. Bé ho ets desconsiderat, sent que per tu no ho prendries. —Molt prompte t'has acabat s' orgull que tu posseïes. Si algun dia_x005F t'he sobrat, ara prou be que et vendria. —No et necesit; Déu t'ho pac. Guarda-ho per na Margalida. La deus anà engolosint, que està tota desvanida. —Ya torn a ser per aquí... Anit per aquí he tornat de lluny i part retirada. Enc que entenent no ho 'gues dat, temps ha- que en tenia gana. —Jesús, si et deus 'ver cansat en tan llarga caminada, sent que no et 'via cridat ni em feies falta per ara. —Trob que fas molt s'embafat. Ya vendrà que tendràs gana. Deu fer poc temps que has sopat o és que et tropes enflatada. —Res t'importa si hei menjat: cada u a ca seua mana. Sempre em véns a dar combat quan veus que estic enfeinada. —No sé que et pot' ver passat que vas tan malhumorada. Algun cuc t'haurà picat o t'han fet malbé s'armada. —No hi ha pes de novedat, per ara estic descansada. No ésta ditxós es teu gat de poder llepar per casa. —Com, no el duc emmorrala no seria cosa estranya, perquè és bastant animat i és marisc li ben agrada. —Bé has fet que m'has avisat; que no em_x005Fgafi descuidada. L'hauras de tenir fermat o travat de cada banda. —Yo sempre el port amollat, que és molt amic de sa caça; i em dona bon resultat si escaliva alguna rata. —Igual deu caça es teulats; si en tens cap ves-hi amb cuidado, que si el riba a havé afinat és fàcil que te l'espanyga. —Un que en tenc sempre l'amag a banda que ell no m' hi basta, perquè si em 'nas a través em faria molta falta. —Si té tinya en es gavaig i el toques, convé rentar-te abans de tocar-te es cap, perquè podries pelar-te. —Moltes gratis; Deu ho pag. Per això estic descansada; i no passis mal de cap, que en cuidar-te de tu et basta. —No bo dic per cap maldat, només és per avisar-te. Ya saps que estic per servir-te contenta i de bona gana. —Ya torn a ser per aquí...