Cançoner de les Pitiüses

Es tambó hem dau per cantà de eubeirvus som cunten però em curtexe sa grasi no heus pudré dá cumplimen eus feré una cantada emplianti se que tenc se male sort ya men calse y em persegues ya fa tems si de Deu fos enviade yo mestirie cunten però me la percurade es mermulà de se gen sempre heya llengus que parlen y en bun curt cuneschemen Es dia 19 de juñ que en la memori ya heu tenc pes quemí hem vares encuntrarme en en [...] que hem [...] digen ya es veu en sa teua care que no saps lu que es cunten que enit en llevat le vide en equell tan emiq teu ya no el vuras mes en vide ni ey perlers mes en bell y esimetegs muni narem yo y un altre peren seu cuan devisarem ses cases es veyé molta de gen tot eren bloncus i ties cosins es mes poc perens feyen uns plor que eterraven pluran tots amargament També eyevie es seus pares de vore equell infant seu que en era se nit ebantes ques vien despedit dell per ena a fé se velade y ella on fos es gust seu es veritat quey velaren tots juns dins un cassemen y hems digerem dos paraules achi pelan y rigen però no me les gestaren per ningun pensa dulen va equeba la seua vida ben prupet des quesemen y devie cridà euxili si deu li via dat tems es de queseua nolen sentiren que yaestaven durmigen eyestavan desquenssan y equell pobre petigen el sel sigue el seu emparu Deu do cunort enel seus Estribillo Es dia 19 de juñ que la memori ya teng pes quemi hem vasc enuntrame en dos de quepell lluen lu prime que em preguntaren pes criat de can Peren yo els hi turní de resposte equí el teniu de present em gafaren y em lligaren com si en ves set un dulen y en seri per San Rafel en une casse que yá ey va ve une persone que de yo es va pieda quem va duná menja y beure y el seño li pegerá y em va di equestes paraules sempre em recurderá ves not chiris en derrere que yo ya vendre demà que tu no paseras falte de res que yot puge dá mun narem cap e Vile y en bequell femelia en sa care envergunide ya eu pudeu cunsivirá en seri per se Creu Roxe encuntrarem molta gen y uns en sus altres deyen que yo em nave sentigen equet jove matà [...] de se lu que di em se gen y yo dins mun cor pensave que un ve de pega pes altres ya no ya res mes dulen pucharem unes purtelades de mes emun del cunven que li deien se lleone cunsivirau chermans meus vax està tencat tres dies sense veure sol ni ven ni tampoc cap altre cosa quem dunás devertimen perque es metelasus que eivie daven echurmiment de cap demun ses recholes em feyen pesa turment llevo va vení es meu die que per san Bertumeu me mare em va vení a veure y on es equell fi meu me leu pres y non tenc altre quen castic que me dat Deu varen veni ses chermanes y els va cuntení lu matech enau elotes enauu ya vex que ey duis interès dau un ebras he memare com si li das yo metech quey perdut ses cunfianses de no veurele may mes. Estribillo