Cançoner de les Pitiüses

I Voldria tenir bon aire, per dir-vos una cançó Crec que no agradarà gaire, perquè no lliga cap mot Que és cosa que a voltes passa, un no ho endevina tot I més quan roda com ara, que tot és un albarot Que ja no ho és cosa nova, temps ha hi va malamentot Es tripijocs començaren, que era l'any dos mil dinou Allà molt lluny per la Xina, però es va anar acostant molt I al dos mil vint ja ho teniem, va ser aquí no es sap ni com Tothom tancat a ca seua, just igual que a una presó Vaig tenir més sort que es altres, jo no feia cas d'això Que 'via d'anar a sa feina, que treball per Cala d'Hort Tenc un ca i una somera, i els dava sa racció I em passava tot es dia, que hi estava ben tot sol No tenia cap visita, tampoc no hi anava jo Amb so temps ja mos anaren, amollant a poc a poc Que guardassim ses distàncies, i a n'es altres que un no els toc Molt alerta a dar besades, ni mancos asseure's prop Si feieu una tossida, o un uís molt pitjor Us daven una mirada, que us cuidava partir en dos Gràcies a sa mascarilla, que encara l'hem de dur tots No es veien ses caixalines, tal com un ca rabiós Molt aviat ses vacunes, que hi 'navem en porfessó En tenir pauta completa, us daven un passaport Això pareixia befa, com si fossin vacacions No hi 'via gana de festa, de tants com se'n 'vien mort Que Déu en el cel els tenga, i a n'es vius que tenguem sort Voldria tenir bon aire, per dir-vos una cançó. II Encara som dins aquesta, que no ha ben acabat I n'ha començat una altra, que em té molt atribolat Perquè ho és cosa molt sèria, ja vorem com seguirà En ser que va de rempuda, cap bé no en pot resultar Jo que som un poc ingenu, deia això no pot passar És cosa d'anys endarrera, que es jóvens 'naven armats Ara tots tenim carrera, i mos hem abonançat Però basta amb una peça, que rodi un poc descentrat Que us monta una pilotera, com sa que hi ha més avant Que pes dir de ser-ho enrera, no dóna tranquilitat Es efectes ja s'afinen, i més que s'afinaran Per venir a n'aquesta festa, jo primer he passat pes banc Hi he demanat un credit, amb s'interès rebaixat Per 'nar a sa gasolinera, i poder-hi repostar He comprat una lateta, poc més grossa que sa mà I he 'gut de firmar lletres, finsos després de cap d'any M'ha dat per 'ribar aquinetes, perquè ho era barda avall Per entornar-me'n a casa, hauré de baixar a espitjar Però crec que es val la pena, que no hem de baixar es cap Que a Eivissa i a Formentera, fa vuitanta anys va passar Que per culpa d'una guerra, es cantar es va haver acabat I quan s'ha volgut reprendre, ja s'hi ha cuidat fer tard Facem cançons i cantem-ne, i disfrutem de cantar Si no sempre són de riure, al manco són veritats As public deman disculpa, si a n'algú he agraviat Ara ja vaig a deixar-ho, per no rebentar es tambor Voldria tenir bon aire per dir-vos una cançó