Subgènere | Històries
                            Romançons
Estil | Glosat
Temàtica | Mort.
Subtemàtica |
Cantador | Catalina Cardona Ribas, Parent. Sant Rafel de sa Creu. (n. 1898).
Recollit per | Baltasar Samper Marquès i Ramon Morey Antich
Transcrit per | Cati Marí Serra
Data | 20 d’agost de 1928
Font | Font original: Documents de l'Obra del Cançoner C. 96, núm. 80, (notació núm. 78), lletra p. 257-260. Font de la versió transcrita: "l'obra del cançoner a les Pitiüses. 1928" Materials inèdits del Cançoner Popular de Catalunya recollits a les Pitiüses per Baltasar Samper i Ramon Morey. Municipi de Sant Antoni de Portmany. Edició a càrrec de Cati Marí Serra. Desembre de 2018 ISBN 978-84-17212-11-7. Pàg.48-49
Partitura | mateixa tonada que la fitxa 851. Vegeu pàg. 47 del treball citat.
-Sou de guapa i hermosa i es llinatge general, i de ben recabalada no hi ha per jo igual. I al·lota si et vols casar vet aquí es teu marit prompte, més1 valent que un rei ni condi i amb ell t'hauràs de casar. -Ai trista de mi, mesquina! jo em pens que la mort serà. -La mort som, no em coneixeu, i en el món m'heu vist pintada. -La mort pintada no hi veu ni mata així com feis vós. -Si vós sou morta de burla, jo som morta en veritat. No em digues "torna una altra hora", que la mort no ve de grat. -Mort, si te'n vols entornar, jo et faré una promesa: com a pelegrí passar tot es temps de ma veiesa. -La promesa de la dona ja ateny poc la veritat. -Mort, si te'n vols entornar, endú-te'n mon pare, que és vei i ma mare vaixga amb ell, sols que jo puga quedar. -No hi faltarà la jornada per ton pare i per ta mare, per ton pare i per ta mare, sols que tu seràs primer. Firmat des qui té es poder sobre tota criatura. -Posa-hi un poc de dolçura, no ho digues tan amargant. -Com hi puc posar dolçura no menjant sucre ni mel, sinó llàgrimes i plors que amarguen més que no es fel! -Fe't arrera, mort cruel, no vuigues arregirar, jo puc aixecar bandera i en quantes dames hi ha. Es meus pares molt m'adoren, ningú amen sinó a mi, em vesteixen de guapes robes i així em pas el temps molt fi, i així em pas es temps molt fi, tot es temps de mi jovent. -Faceu's ençà, donzelleta, deixau `nar es devertiment, que aquesta carneta blanca pols i terra es tornarà. Aquesta carneta blanca, Déu se'n vuiga apietar. I ara us duran a un lloc que d'allí no en sortireu, dins un escodret redó es mal que heu fet pagareu. -Ai trista de mi, mesquina! que me'n vaig i no sé a on, jo ho podria ser casada i sebre i entendre el món. -I has de pensar que has2 dormit, i que ara te desperts tard.- I morta caigué la jove, diguent-li la veritat. Visquem cristianament, visquem amb cristiandat, que en ser que la mort vendrà no mos tropi descuidats, amb l'animeta perduda, condemnada del pecat, que no poguem penedir-mos del temps que al món hem estat.