Cançoner de les Pitiüses

En estar a prop de s'al·lota ja em demanen dos cançons i això pareix que denota haver de cantar a messions. I Jo i tu en direm tres o cotre i llavò ens partirem es gonys; jo et vui dar tota sa mota per excusar de raons i en anar a una xacota jo i tu hem de ser companyons, que per parlar amb una al·lota arrib a passar el cap del món amb alguna que tal volta m'enviarà a fer-me trons o m'enviarà a deshora en males condicions i tal vegada es de casa ni menos saben on som. Si sabessen ses amargures que un passa anant per el món! Un ne passa de fortunes que hasta de contar no són, en ser alguna nit de fosca que sempre un va a cabussons, fàcil de rompre'm es morros: això guany d'anar pel món, i d'encians veig lo que dona. Hala, que ja m'abandono. Tornada II Per dir-vos una altra cobla no sé de què he de parlar que s'al·lota està ansiosa que aqueixa la ferirà; no és perquè sia gustosa per quan 'niré a festejar amb una al·lota amorosa, com de vegades n'hi ha. A tu ja et dic graciosa i en saps a prou de parlar: per veure't `niria a Roma si eres banda deçà, en venir-me es vent de proa no em dona per bordejar. Ja no et puc fer cap adorno que tu te'n pugues folgar, lo que és de prendes ni robes però no t'has d'espantar: llavò et faré una joia, anells per dur en cada mà. I et vaig prometre en s'espòlit que tu pugues heretar demés quants davantals de mostra i un barret que em vaig comprar, d'aquellos de gorra musca que es solien estilar. Déu l'haiga emparat, ja és mort i al cel la puguem trobar i naltros feim bones obres que també hi poguem anar, que també hi puguem anar per acabar de raons. Tornada III Per dir-vos una altra cobla no sé succeïts istranys, no sé de llegir ni escriure ni per això no m'espant; per parlar amb gent senyora tot just sé anar contestant; no entenc sa llengo llatina ni tampoc es castellans ni aqueixa al·lota d'aquina perquè sap fer jocs de mans i es pensaments m'endevina, sent que un n'arriba a fer tants. Si us pareix que tenc moixina així Déu te guard de mal, hauràs de prendre quinina mesclada amb un cordial, purga d'oli de recina o de magnesi purgant. Això sembla que ja lliga que cura i deixa es mal i aqueixa al·lota d'aquina perquè és molt apeleiant i de voltes me convida jo ni menos sé per quan i `riba que perd es norte i me'n venc amb so vent migjorn.