Cançoner de les Pitiüses

Equè tens que vas fellona i demostres sentiment? Jo em pens que el teu cor enyora altri de més compliment I En parlar amb jo dessimoles i uses de massa prudent, digues si t'enfecciona que jo venga tan sovent, i si al cas ma pressona es 'nirà desconeguent enc que li ocasiona un viure amb enyorament. Diràs que no te sidona si et pareix convenient, que pel món m'hagis de veure `nar trist i en pensament, mirau perquè som un pobre que he d'anar recebiguent es dir-me que no importa que us torni més de present. Jo ja pens que sa gent vostra o algú em va afavoriguent, diguent-te molta de volta que em dongues aguiament i que no em facis resposta i em vages desnebiguent, diguent-me que no et recorda ni menos sa veu que tenc. Jo ja veig que poc se'n folguen des meu entreteniment. Ara diré que perdonguen germans i la demés gent, per favor que dessimolguen es meu poc enteniment. Tornada II A mi no em fan sebre res si em deis que es trebai perdré: temps ha que n'estava intès venguent lo que alqueriré; serà tristor tanmateix lo que me n'emportaré, diràs que lo que em mereix que res altre no en tendré. Ja fa temps ha que conec que amb altri penses també; veis aquí que m'avorresc i em sembla que no pot ser, tanmateix no em devertesc d'ençà que sa nova sé, que l'amor teua has promès un que més te convé. Arregala't si cas és, jo es meu gust enterraré: si en vida mai més ja et veig, en mort t'hi esperaré, que ara i Ilavà et recibesc, que ho dic i no em desdiré, i si ara em perdones jo també et perdonaré, també et perdonaré perquè és agradable a Déu. Tornada III Ta mare deu estar en compte que es meu sebre és superior; em sap mal si va enganyada, si es pensa que som traïdor, una idea mal formada s'ha posat dins el seu cor, si es pensa, amor meua amada, que em voldré riure de tu; ja li pots dir que per ara no tenc tal entenció, que ella ja ho sap, si repara, que enc que vuiga no hi som bo, que si regeix per paraules que han dit en s'ocasió, de ses que diuen es altres a jo no em fan cap favor, antes que segueix al quantre si venen a dar sopló; te'n donen en confiança que em llevaran es valor, preguntant sempre que els digues si em dus estimació, prometent-se si m'oblides lo que voldràs, bona amor, hasta i tot millors partides, natural des teu cortó. Bona amor, si te'n fies, tens es lloc de dir que no, si pareix que els agravies no t'espantis per això, que per això no has de perdre sa sort que et guarda el Senyor, sa sort que et guarda el Senyor no hi pot haver impediment. Tornada IV Si tu de passar com jo n'estasses aconhortada, no et dic manco ni millor, sinós una sort iguala. Jo m'hi casaria amb tu si ma pressona t'agrada, ja em veig que em diràs que no perquè ningú t'ho alaba i per aqueixa temor tu et voldràs casar amb un altre que ho sia de més valor, perquè ser pobra t'espanta. No pensasses per això a sa teua sort mudar-la que sa mateixa tendràs, tan d'un modo com de s'altre; segueix, que ja trobaràs, lo que és teu no et farà falta, sense preguntar sabràs si et cases i ho has de plànyer, molt prompte coneixeràs que es meu parlar no t'enganyga: dins el teu cor sentiràs molt de pesar i enyorança i alegria no en tendràs, per tu ja estirà acabada, i sentiment moriràs enc que tengues vida llarga, i en llàgrimes cobraràs es béns que has de ser heretada. De pensar-hi ploraràs, llavò et respondrà ta mare: i et dirà que no hi estàs tan malament ni afrontada. Conforma't i resaràs, de bon cor a Déu demana, poria ser que et mudàs aqueixa sort que tens mala, perquè sinó patiràs i jo en viuré enteressada no poguent-te defensar de ser tan desgraciada, sabent que jo et vaig pregar d' hasta que et tengué ginyada, no sé amb equè vaig estar tot aquell temps que et pregava; s'interès em va entontar i es meu cap ja no servava vegent que et vaig precurar un viure tan apurada, hasta et vaig assegurar lo que ara he de veure en quantre: que allí podries estar molt a pler i regalada i et serveix de sospirar i 'ver d'anar enfastijada; de dir-ho fa trastornar hasta una pressona istranya, què ha de fer un germà o si té una germana; des pares no en vui parlar que són es que l'han criada que també els ha de causar una novedat pesada de veure que has de penar i per mor d'ells ser castigada. Tu els hauràs de perdonar per fer de ben ensenyada, per fer de ben ensenyada i usar de bons sentiments; no ho `vera volgut ta mare, perdona-la lleialment, que si has d'anar al purgatori per anar-la obeiguent també pots anar a la glori si ara vas patiguent. Dispensa i du'ls en memori i prega per sa teua gent, no vuigues tenir per força lo que no és convenient perquè llavò alguna volta ho pots anar planyeguent i si ho has de plànyer morta és molt més mal que visquent, perquè llavò ja no és hora ni es pot esmenar el dolent. Tornada V Jo em veig tan desgraciat, suplic a Déu que em defenc, ja que en el món m'ha criat per viure amb tants de torments, de mala fama dotat més que afavorit de béns. Ja sé que us han alterat que tenc molts vicis dolents que jo me'ls he percurat, no ho causen es meus parents; que es qui en el món m'han posat voldrien que fos prudent i també haver-me criat amb molts bons coneixements i jo mai no m'he queixat amb raó ni amb fonament: cregueu que dic veritat, poreu pensar que no ment, que han fet de sa seua part lo que els ha anat pertanguent, jo som es que he faltat a lo que em `naven diguent. És una barbaridat no voler ser obedient que ara si em veig castigat m'ho anava ben meresquent, perquè em `vien avisat si me'n vés anat volguent ara estiria excusat de lo que em va contenguent: de ser mal aconductat venguent d'una bona gent, per això em veig exposat a un enteressament trobant-me'n enamorat de qui no sé son intent. Mon cor en reflexiona i se'n va penediguent. Tornada