Cançoner de les Pitiüses

Amor, amb molta alegria jo anit he volgut venir a veure s'hermosuria que teniu per posseir I Déu del cel vo' l'ha donada, vós la sabeu mantenir, la teniu regordada, amor, i no sé per qui, tal volta per algun jove que ni menos deu venir i li heu donat paraula i la hi voleu mantenir. Si jo us fes una demanda ja em negaríeu es sí, i em tancaríeu sa porta, bon amor, de jo venir. Molt m'agrada sa gent vostra, no en tenc ningun mal per dir, veis aquí quina és la causa de nit dar-vos mal dormir, no seria res encara si us pogués fer devertir, de cor era volentat, ja ho deveu, bon amor, dir que mai no hagués encontrat es camí de venir aquí, així no us hauria dat tantes nits de mal dormir i jo no hauria passat tanta pena i pelegrí. Tornada II De molts sou s'enamoraria serviguent amb lleialtat, el cor meu de vós fiava i s'hi trobarà enganyat perquè hi ha moltes pressones quantre jo us donen combat. Bona amor, si els voleu creure no m'heu de dur voluntat, ja els ho direu de part meua en venir as vostro costat que jo encara estic en compte que som tan ben batiat com aquells que porfedien perquè perdem s'amistat. N'hi ha que fan s'espantat de veure'm a venir aquí, diuen que m'he enamorat de qui jo no alcançaré. Si vós voleu, donzelleta, a algú farem mentider Deixau anar ses riqueses que us venen a porfedir, que molts en haver-les preses llavó s'han de penedir. Aquells que entenent vos donen que per vós volen morir si arribau a ser casada llavò no ho diran així perquè haureu de ser manada de tots es que hi haurà allí. Si no els creis alguna volta no els faltarà mal per dir, diran que estau ensenyada de qui no us sap corregir; sentint aqueixes paraules vos hi haureu d'entristir, pensant amb sa vostra mare si és nenguna dona així que és criada entre pressones i en fa passades també. An això, cara polida, a onsevuia ho puc dir. Tornada