Cançoner de les Pitiüses

As cap de moltes de voltes de girar fuis he trobat, en un llibre vei ses notes per formar un coblejat. I I fer una cançó nova que ningú la vai gosat [sic]. Anit vo' la diré a prova i em direu si us ha agradat en començar s'altra cobla, vui dir en 'ver-la acabat, llavò em tornau sa resposta per cortesia o bondat, enc que no serà tal volta lo cert o la veritat. Sent aixina, de tots modos, basta que l'he començat, si valtros no em llevau s'ordre, seguiré fins al remat. Enc que no fareu tal cosa, que m'heu manat que cantàs. Prengueu paciència entonces, que prompte l'hauré acabat, perquè és curta i no fa ombra, que es sol mai li ha pigat, ni valtros la veureu prompte, enc que espereu lo més tard. Jo, enc que l'he duita a ca vostra, ni l'he vist ni l'he tocat, això ha set l'amo en persona o bé el seu apoderat. Com que es troba tota sola, va per el món d'amagat i desamparada es troba de pares i germandat. Ha vengut a fer es dipòsit enrotllada amb so mal cap. La sort, que no ha mester força, que es càrrec no és molt pesat. Jo us parlaré d'altres coses, que d'aixà ja us he alterat. Parlem des llibre i ses notes, que endarrere ho he deixat. Me'l va regalar un home de setanta anys o passat, i el `via comprat sent jove i encara de poca edat, que té ses tapes negroses i es paper foredinat i en tants anys poreu fer certes que es peixet se l'ha menjat, però repassant se troba amb que té algun esborrat, coses cèlebres, molt bones, que parlen d'antiguedat, i si no, voreu que prompte jo us contaré lo tractat, en començar s'altra cobla, que aquesta ja l'he acabat. Tornada II Jo us contaré una histori que ja us 'via anunciat. No ho és per menos sa cosa, que ha dat la publicidat. Si tengués graci i memori, diré lo que s'ha passat. Es dia de Pentecostes, o siga, Pasco Granat feren una festa grossa allà en sa nostra ciutat, que hi havia moltes d'al·lotes i fadrins molt ben mudats, jo també hi era i em recorda, perquè també hi `via anat. I va venir de Mallorca una musica tocant, no aquell dia ni aquella hora, que vengué abans. Són de la Misericordi es musics ben ensenyats. També hi havia sa nostra, que entre naltros estilam: es tambor i ses castanyoles i una flaüta sonant. Per més adornar sa cosa també hi havia uns quants. Jo us diré sa idea prompte que allí vaig anar formant: ja han tornat ses Carnestoltes, tan poc temps ha que han passat. De Carnaval altra volta, i estam a últims de maig, perquè vaig veure tres dones i tres hòmens desfressats per aquells carrers fent mofla des nostros antepassats. Déu los tenga a santa glori, l'ànima l'haiga salvat i naltros facem es comptes que tot això ja és passat, que és una crítica grossa per un poble adelantat, que a Eivissa ja ha arribat s'hora que no estam tan atrassats, quan estava en anys remotos quan aquella antiguedat que es criaven ses pressones sense nenguna maldat i ara en tenen casi totes de trenta-nou anys d'edat. Tornada III Era molt de matí encara, que hi havia en Catedral un gran repic de campanes, dia vint-i-sis de maig, i a les vuit en punt entrava un vapor engalanat de popa i proua i as palos banderes 'via calat: Villa de Sóller que anava de passatgers carregat. Gran senyorio portava, mallorquins i catalans, i hauran vengut per honrar-mos ses nostres barbaridats. I de seguida se n'anaren amb sa musica endavant, que as Convent es esperava per dir missa es capellans i es rector va celebrar-la. Quan la varen `ver acabat i a l'Ajuntament passaren en filera tots formats. Demostraren a aquell acte molta de formalidat i respectant es caràcters des pressonatges que hi van, que allí hi havia s'alcalde, forasters i concejals, amb so mànec cap de plata que los serveix de puntal. I fent fer lloc uns quants guardis i tots es munecipals, i per sa festa adornar-la, dar-li es mèrit natural. Quan manco ens afiguràvem, entraren es desfressats; no feren ucs ni cridaren perquè anaven destapats, però aiximateix entraren en aquell saló adornat i allí dins crec que ballaren, segons a mi m'han contat, i es forasters contemplaren sa gràcia i habilidat que tenim per fer rodades i cabrioles i salts. I això són ses nostres coses per alguns determinats que per fer-se veure es posen allí on no els han cridat.