Cançoner de les Pitiüses

Ja passava don Leon detràs¹ d'una lleonera, passejaven ses dos² germanes, Blancaflor i Filomena, i va passar el rei Toreu, s'enamorà d'una d'elles i la va quitar a sus pedres, va quitar a Filomena. —Blancaflor te donaré, Filomena és petita.— Ja se casen, ja se casó i se lleven per su terra. Set mesos de ser casats el rei té d'anar a la guerra. No té d'anar a la guerra, no, que s'ho lleva a ca sa sogra. —Bon dia tanga, ma sogra. —Bon dia tenga el rei Toreu. —De set mesos de ser casat, jo venc per na Filomena. —Jo la cuidaré molt bé, com a fia meua i vostra. —Jo la deixaré venir, qualsevol cosa jo tenga.— I a les dos de la tardu es presenta Filomena, amb un vestiditu blancu i sabatones de seda. . . . . . . . . . . . . . —Paraules de mi cunyado, que el dimoni se lo lleva.— I li va treure es uis i li va taiar la llengua. Va³ trobar dos pastorets i els demanà si duien tinta i ploma i paper, i li contestaren que sols duien paper i ploma, a la qual ella contestà: —Sa tinta ja serà la sang de les mies venes.— Escrigué una carta i l'envià a Blancaflor i quan aquesta la llegí caigué desmaiada. Tengué un infant i se tornà loca. Matà l'infant: en fé quatre trossos, los fregí i quan tornà el seu marit els hi donà per menjar. El rei el trobà tan bo que digué que no se'l podeia acabar i Blancaflor li contestà que més rica és na Filomena, que es troba pel camp muda, cega i deshonrada. El rei pregunta qui és que li ha duit aquelles falses noves i li contesta —Àngels en el cel, pastorets a la terra.— I a la cançó acaba: —Mares que teniu fies, casau-les a vostres terres, que ja veis lo que passà meua germana Filomena.⁴