Cançoner de les Pitiüses

Si no curteig de memori, una cançó vui cantar. Parlarem d'una xacota que hi va haver en Port des Vedrà. . . . . . . i llavò també hi havia un fii, se'n diu Macià, i mon va fer de ballades que [no]¹és per dir ni contar i llavò de colcigades a tots mon va covidar. Jo m'anava fent enrere i ell s'anava fent ençà. De por que no m'escuixassen jo casi hi cuidava anar. Tornada Parlarem d'una xacota d'entre ponent i mestral. Per tots hi va haver cadira, per jo hi va haver es poal, i em feia tan bon servici com sa cadira reial. Jo vaig trebaiar a aixecar-me antes que no m'anàs mal, que no m'aferràs sa pega que daren an es poal, que si llavò s'aferrava seria un misteri tal, seria un misteri tal que l'hem de considirar. Tornada Parlarem d'una xacota entre ponent i xaloc. Es tambor de fer musica ja el varen treure tantot i s' al·lota que el portava ja els ho deia a poc a poc: -Cantau, jovenets, cantau. De cançons digueu-ne tots. - Jo me'n vaig endur cuiera, que era lloc de molt d'arròs i es moscards tan fort picaven que es dolor arribava a s'os. I sabeu com se n'anaven? Tots amb so fiblonet tort. I sabeu per on passaven? Pe' sa font de Cala d'Hort, pe' sa font de Cala d'Hort una mica més ençà. Tornada