INFORMACIÓ
Número de fitxa | 3059

Subgènere | Cançons

                            Glosada

Temàtica |

Subtemàtica |

Cantador | Esperança Orvay. Ca na Pelleva, Sant Jordi de ses Salines. (n. 1862).

Recollit per | Baltasar Samper Marquès i Ramon Morey Antich

Transcrit per | Isidor Marí

Data | 15 d’agost de 1928

Font | Documents de l'Obra del Cançoner C. 99, p.177 i seg. Font de la versió transcrita: "l'obra del cançoner a les Pitiüses. 1928" Materials inèdits del Cançoner Popular de Catalunya recollits a les Pitiüses per Baltasar Samper i Ramon Morey. Municipi de Sant Josep de sa Talaia. Edició a càrrec de Isidor Marí. Desembre de 2017 ISBN 978-84-17212-05-6. Pàg.69-70

Una era la dona, una. / Una era la dona, una,...

Una era la dona, una. Una era la dona, una, qui venia de la mar, i amb una d'aquella una la dona s'aconsellà. Si mon marit fos de pruna, me l'havia de menjar. Dos eren les dones, dos, qui venien de la mar, i amb una d'aquelles dos la dona s'aconsellà. Si mon marit fos anfós, el `via d'encassolar. Tres eren les dones, tres, qui venien de la mar, i amb una d'aquelles tres la dona s'aconsellà. Si mon marit fos marès, l'havia d'aparedar. Quatre eren les dones, quatre, qui venien de la mar, i amb una d'aquelles quatre la dona s'aconsellà. Si mon marit fos sabat l'havia de colcigar. Cinc eren les dones, cinc, qui venien de la mar, i amb una d'aquelles cinc la dona s'aconsellà. Si mon marit fos de llinc, jo el `via d'anar a espadar. Sis eren les dones, sis, qui venien de la mar, i amb una d'aquelles sis la dona s'aconsellà. Si mon marit fos vencís, jo el `via d'anar a lligar. Set eren les dones, set, qui venien de la mar, i amb una d'aquelles set la dona s'aconsellà. Si mon marit fos na Bet, me l'havia d'estimar. Vuit eren les dones, vuit, qui venien de la mar, i amb una d'aquelles vuit la dona s'aconsellà. Si mon marit fos bescuit, jo el `via de regalar. Nou eren les dones, nou, qui venien de la mar, i amb una d'aquelles nou la dona s'aconsellà. Si mon marit fos un ou, jo el m'haviade menjar. Deu eren les dones, deu, qui venien de la mar, i amb una d'aquelles deu la dona s'aconsellà. Si mon marit fos fideu, jo el `via1 d'encassolar. Onze eren les dones, onze, qui venien de la mar, i amb una d'aquelles onze la dona s'aconsellà. Si mon marit fos de gorra, jo l'havia de portar. Dotze...2 Tretze eren les dones, tretze, qui venien de la mar, i amb una d'aquelles tretze la dona s'aconsellà. Si mon marit fos ballesta, jo havia d'anar a tirar.
1 Combinació de pronoms insòlita a Eivissa. Pot ser ha de dir jo me'l 'via de menjar. 2 En aquesta part final, la còpia presenta llacunes. També és llàstima que no hi consti la música d'aquesta cançó.