Cançoner de les Pitiüses

Celebrem amb alegria la venguda del Senyor. En braços lo té Maria, anem tots a adorar-lo. I Sa nit santa de Nadal és nit de molta alegria per una santa i un sant que és sant Josep i Maria, perquè en una nit semblant tengueren una vesita a un desert molt estrany, dotze hores passat migdia, que amb gran fred i tribunal allí va néixer el Messies, un home¹ d'un poder gran que mana en totes famílies, en moros i crestians, pressona jove i antiga, i per això ens conformam amb tot lo que mos envia, que tant si és bé com mal nengú porem defugir-ne, i sent així us dic, germans, sa meua fe ane què arriba, com pare que té infants per res del món els oblida i si el van agraviant amb bona raó els castiga. No ho fa perquè els vuiga mal sinó perquè considirguen² que per molt valent que un siga tot lo món té superior, tots estam baix del dominio d'aquell que és un gran senyor, de Déu del cel que mos cria i no desempara ningú. Tornada II Venien de son camí i sant Josep i Maria per anar an es seu distrit, que eren naturals d'allina i no ens va ser aconseguit per ells alguna garita, casament gros ni petit, perquè altra gent les tenia i anant-se-n'hi `vien vist una coveta petita que hi `via uns animalets que estaven tancats allina: un jument i un bouet que estaven de companyia. Maria i sant Josep varen fer aquest determini d'anar allí a passar es ratet que s'hi mancava pes dia. Llavò se'n va anar Josep i allí va quedar Maria, perquè feia molt de fred, i se'n va anar a buscar auxili, llenya per fer un foquet per escalfar-se una mica, i en 'ver tornat des passeig va haver nascut el Messies. Allà dins aquell desert, amb una nit tan terrible, Jesús, Josep i Maria varen tenir aquell minyó. Tornada III Quan el bon Jesús va néixer en aquell lloc tan feroç, allí l'anaren a veure oveies i alguns pastors que volien entrar allina a veure el fill preciós. Sant Josep los afusava pensant que eren mals al·lots, i per això li causava una ansi dins lo seu cos. Maria se l'escoltava sa demanda i es respost. Per això va dir Maria a sant Josep el seu espós que de res tengués sospita, que hi porien entrar tots, que no són males espies ni tampoc ninguns traïdors, que venen aquí a servir-nos en lo més necessitós i també adorar volien aquell divino Senyor, que tant en mort com en vida ell és es nostro pastor. Tornada IV Un poquet tard, s'endemà, sant Josep tengué que dir-los que se n'haurien d'anar a cuidar lo que tenien i que porien contar per tot allà on anirien que havien set a adorar es senyor més gran que hi `via, que mana en tots es que hi ha al món en totes províncies. Herodes s'interessà promptament que va sentir-ho i acabat va fer avisar ses tropes que posseïa i en es camí se posà per veure si el trobaria, i que no anava per riure, que el buscava amb gran rigor. Basta que ha sentit a dir-ho que Ell és es més superior, que mana en tots es qui havia en aquest món pecador, reis i cadernals [sic] i bisbes, pobre i ric i senyor, a tothom mos sentencia i ems dona lo que és raó, que es que és dolent el castiga i qui és bo, salvació. Tornada V En Betlem dins una cova, amb poca llum ni claror, allina estaven a soles Maria i son criador, i allà en ser nit, a les dotze, ja va néixer el redemptor i es bous, veiguent-lo tan noble, ja l'adoraven llavò. També amb s'alè l'escalfaven, que feia molta fredor, i és perquè considiraven³ que ell és son creador. Després quan va ser de dia, que es sol va donar claror, totes ses penyes lluïen de tanta admiració; per això s'hi recoïen oveies i algun pastor, vent tanta d'hermosuria que tenia aquell minyó i amb tanta maravilla sense ponderació. Tornada