Cançoner de les Pitiüses

Tal volta per cortesia em manau si vui cantar no dant-vos gust de sentir- me per creure ho vui aprovar I Tenir més graci voldria, que més bé em sabés quedar, i al revés ha de seguir-me, fàcil és de què parlar, que és sa meua explicativa bona per assaciar. N'hi ha que no ho diuen aixina, jo sé qui se'n va alabar, que manifesten i diuen sense reparo posar, que en no ser cançons polides no tenc cap graci a cantar, però el cor meu porfedia amb sa que Déu me va dar: si jo la maneig senzilla, per això no em vui queixar, que Déu pot afavorir-me com tots es altres que hi ha; si no és en aquesta vida, en què se'ns vendrà a jutjar, que és cert que ens pervé un dia que ell mos sentenciarà, que ell mos vol i mos desitja, i per ell mos va criar. Per això entregà la vida, per salvar tot crestià. Tornada II Vui seguir amb s'explicativa que ara us anava contant, per quedar bé quan voldria en lo que fos important, en tractar-hi amb sa gent veia, que sempre m'ha agradat tant ja hauré de pregar a sant Pere, que pens que deu ser es meu sant, basta que n'hi ha que diuen que an es tontos vaig semblant. Ja és veritat que he de viure com un al·lot ignorant, no tenguent qui m'encaminga, i he de recibir algun dany, com un llaüt sense guia, que no té qui el va servant, jo el mateix vendrà a seguir-me, no em valdrà anar bordejant, enc que som bo de borina, per això sé córrer tant. No he de mester per fer via ni menos dur floc davant. Som fet a la fantasia i algú ho trobarà istrany, que em va arreglar qui sabia, no haguent-ne fet altre mai. Lo que vaig gonyar aquell dia, no va ser petit jornal, que vaig venir en aquesta illa, i ara encara hi vaig estant, sabent cert que ve un dia que mo' n'havem d'entornar. Idò ja que ha de ser aixina, Déu que m'ho deixga acertar, que quan aquella hora arripi l'ànima puga salvar. Per a jo ho deman aixina, també per tot crestià. Tornada III Amor de mi benvuiguda, jo et vui dir es meu pensament, enc que no deus estar en duda jo quina entenció tenc. Ma volentat sempre és una des que per aquina venc, i com més va més repuja tanta passió que et tenc. Tal volta em serà perduda, segons sa idea que tens, si una pressona rebutges si no és per ara, algun temps. I quina gran decaiguda tendrà mon devertiment¹ quan veuré ton cor que es burla de lo que t'he anat diguent. Si de mos tractos defuges, jo m'he de quedar perdent, i ho causa ma desventura i aquest poc sebre que tenc. Si es ser pobre no te gusta `ver de tractar amb jo més temps, sembla que Déu no m'ajuda i no sé lo que es contén. Lo que tenc són decaigudes, que molts ja ho van sapiguent. Si sa meua sort és aixina, ja algú se n'espantarà. Tots voldríem en morir-mos al cel poder-mo'n anar i en aquest món devertir-mos i es nostres [sic] gastos lograr, però per més convenir-mos no sabem com millorar. Bona vida i roïna junta ningú la farà. Per amar Déu i servir-lo i malament dec anar, que em pareix fer bona vida en poder amb tu conversar, perquè ets pressona agradable des modos i des parlar. Per això el cor meu t'estima que mai no et puc oblidar. Ma volentat no es retira de mantenir aquest pensar. Tornada IV Cobles ja vo' n'he dit tres de sa cançó que seguia. Tot això hauré dit de més dant enfado a sa famili. Perdonau si vos he ofès tant de temps ha de sentir-me. Ja he conegut i comprès que és molta ma tonteria, que es meu cantar no val res, si no per donar que riure. Direu que em valdria més amb altre ampliar la vida, cosa que em donàs doblers que hi tengués mellor que viure. Si ho preniu a s'alrevés, que a molts mos contén aixina, que si gonyam tres doblers ja en perdem quatre en seguida. Jo anar darrera interès no em pareix cap valentia: `xi mateix no tenim més que lo que Déu mos envia. Jo lo que li deman és que sempre em ben encaminga, que em donga en aquesta vida honestament per passar, llavò la glori en morir-me. Res més li vui demanar. Tornada