Cançoner de les Pitiüses

L'any qui ve serà un any que ningú l'ha vist encara. Si no us dic res més istrany, ja em creureu de bona gana. I No crec que em pervenga dany de fer sa conversa clara, i així me'n `niré excusant si he fet alguna errada i no anar-mos descuidant, que s'honra és molt delicada. Ses altres coses del món tenen sa força doblada. Mo' n'anam desenganyant sense fer cap matinada i basta siga reparant d'una planta rebutjada dins un terreno fatal hi creix sense estar regada. Si hi sembren blat natural, hi cuien jui i mascara, més dolent material que s'ordi ni sa civada. Sa coïda que més val és sa de santmiquelada si no hi ha quatre secais per cada metlla badada, valga si es comerciants mon fan la vista gruixada. Se n'han enricat bastants, i els canta bona papada, que ells beuen i van menjant de lo que més los agrada. Sa seua butla de carn està ben assegurada i agafen sense reclam tota classe de pardala, i un pobre viu trebaiant amb feina molt carregada, menjant pa no gaire blanc amb sa roba apedaçada, per dormir damunt un banc amb un trossol de flassada. Sa caixa no ha mester pany, que la pot tenir abocada. Tornada II El món està dividit en parts diferenciades. L'Europa és es més petit de ses quatre anomenades. L'Àfrica i altres distrits és gent poc civilisada, que ni menos van vestits, i estan as bosc amb ses cabres, sense tenir cap regit ni sebre què són campanes. Quin viure tan abatit, per criatures humanes! No us podré dar per escrit per quina fi són criades, que es que són més instruïts, que les han estudiades, mos expliquen succeïts ses festes assenyalades, perquè estan poc encertits de ses coses ignorades i deixen anar embolics de llengos extraviades d'aquells que els fa tant d'empit veure capellans i frares i tot això ha descendit¹ d'aquelles protestes males des que estan quantre partit de ses esglesis romanes i volen seguir endavant. Qui mal anda, mal acaba. Tornada III Ja mos han desenganyat que de bades trebaiam buscant sa felicidat allà on mos encontram, en aquest món desditxat que hem nascut i l'habitam, amb pompes i vanedats que tots mos van caducant, sense reservar-ne cap sinó que siga algun sant o algun benaventurat que el tenim per ignorant. I el cos, que és una podridat, el volem complaure tant, tenguent sa seguridat que es cucs el rosegaran es dia menos pensat. Sabem que no tardaran.² La mort és una igualdat per tot en gènero humà. No hi val sebre adelantat ni fer s'aspecte legal. Ben vestit i ben calçat, no s'hi bassu³ el passegen, que allí no és mel encendrada⁴ de colsevol viatjant: s'ha de pujar pe' s'escala que es manaments van marcant; si l'ànima està tacada, s'ha d'anar purificant dins un calabós tancada rigorosament passant. Déu mos vuiga perdonar. Sa cançó ja està acabada.