Cançoner de les Pitiüses

Dau per al món alegria i el meu cor enamorau... I . . . . . . ... amb tanta d'hermosuria que Déu del cel us va dar, a jo m'hi portau cativa, que en res altre no pens tant. Parlant amb vós algun dia jo em vaig apassionant, però no m'importaria potser anar-ho sospirant. Si no és ara, algun dia ja ho anireu¹ apartant. Per mi llavò s' alegria ja es `nirà tristor tornant. Emperò ho trob impossible, mon cor estimar-vos tant, que em vuigueu dar despedida per fer-me anar sospirant. Pensau en qui no us oblida, i anau's de mi recordant, que si no em dau despedida jo amb vós faré altrestant, que jo hi pensaré cada dia i no us oblidaré mai. Per altres tendré impedida ma llibertat d'ara avant, que per vós vui detenir-me, mentre que anireu tornant, mentre que es vostro gust siga de per ací anar habitant. No cregueu ses brolleries que prou combat us daran pressones que es folgarien que m'anàsseu oblidant. Perquè vuigueu avorrir-me, de jo vos contaran mal, i no hi heu de concedir-hi si voluntat em portau. Tornada II Meu amor, poguent veure que no hi alcançaré res sinó que siga tristesa, que això lo més fàcil és, perquè enc que em vengueu a veure ara ho sé què us apareix. Crec que deuen dur la idea de prompte no venir més, que deuen pensar i conèixer lo que jo pens el mateix, que si anàsseu a altra banda ja us divertiríeu més. Jo estic en sa confiança que em contendrà a s'enrevés, que si arriben a oblidar-me ja no m'alegraré més, i no me sidonaria que abans Déu me n'endugués, i així excusada estaria de passar tristor després. De lo que Déu m'envia m'aconhort així mateix: si he de passar trista vida, pens que sa meua sort és, i si he de tenir alegria, ja arribarà si acàs és, que si voleu serà aixina, si vós confiança em dau d'anar venguent per aquina. Direu que no em meresc tant. Cregueu que me'n folgaria a prou que vo'n desengany.