Cançoner de les Pitiüses

Dispensa de sa tardança, no sé quan podré tornar, que he d'anar a fer un viatge i no sé quant llarg serà I Tenc sa carrera acabada i es papers per navegar; des Daus a sa Cova Llarga sé quantes milles hi ha i hasta es escuis de la Rama, perquè m'hi vaig encallar una nit de gran boirada, que el cel no estava molt clar. Jo venia a la bordada de ses costes des Vedrà. Pensava que el remuntava, però em vaig equivocar, que hi `via<sup>1</sup> molta rissaga<sup>2</sup> i es rompent em va xuclar. Quan vaig sentir que tocava, casi em vaig arregirar. Li vaig pigar<sup>3</sup> una orsada i es timó es va desarmar, i em vaig `ver de tirar a s'aigo. Sort que sabia nedar. I vaig fer una promesa, que si em poria salvar portaria una candela a la Virgen del Pilar. Prompte la vaig poder atènyer, molts anys ho puguem contar. La corrent em va dur en terra dins un raconet que fa, jo, sa xalana i sa vela i es ormejos de pescar. S'experienci és molt bona, per sempre em recordarà, que en acostar-me a sa vora ja tenc por de naufragar, perquè enmig no es troben roques i hi ha més tou per nedar, i un hi pot amollar escota⁴ si es vent el fa decantar. Jo sempre port poca roba i estic llest per desribar, i en veure alguna ceiola ja començ a assegurar, que ara m'han fet guardacostes: no faç més que passejar, prendre mides i monjoies quan veig un barco passar. l ara ens han posat faroles a ses Bledes i es Vedrà, que és una de ses més bones: ningú es pot etivocar per entrar a Cala Saona, que és es port millor que hi ha. S' al.lota s'ho pren per broma, que em vulgui matricular. Sa iaia no li sidona: ja ho desitjava temps ha, que li gastí una broma i em crec que s'hi agravià, perquè em va dir que tenia una fia per casar, i que si al cas m'agradava, que la volia heretar de tota la hisenda en massa i un tros que n'hi pervendrà. Li vaig dar una mirada, però no em va acomodar: tot són torrentons i barda, i jo vaig de terreno pla. Llavò em va ensenyar sa tanca i em vaig `cabar de gelar, perquè estava esportellada i un tros per enrevellar. Li vaig dir amb una paraula: "Jo i vós no porem tractar, veig més terra esgarrinxada que jo no us puc llavorar." Mirau si es quedà enfadada que ni manco em contestà. Dispensa de sa tardança... II Vaig pel món buscant ventura i encara no he encontrat ninguna al·lota que em vuiga ni que em tenga piedat. Tal vegada s'afiguren que jo no som batiat. S'altre dia en parlí amb una que em vol demostrar amistat i em va mirar ses hetxures des peus finsos dalt des cap sense posar cap excusa, i em va dir un no serrat: "Perquè es calçons te fan rues des lloc que han d'anar trepats: pens has sortit barba fusa, just sembles esqueixalat." Si em fos vist sa dentadura no crec que em fos rebutjat: tenc un queixal de nascuda, que encara mai l'he mudat, i enc que sa carn siga dura la solc doblegar aviat. Si és de per prop de sa cuixa té es nirvi més delicat: menjant pareix que s'afluixa i va agafant humildat, i un pot⁵ fer bona mesura si encaramullen⁶ es plat. Jo som de poca cabuda, només me'n menj un grapat. Casi no paga la pena que et diga "Déu vos ho pag" ni gastar tanta pamplina per lo que m'has covidat. Tu lo que tens, fantasia i molta caganyedat perquè t'han dit que ets polida o t'ho has afigurat. Jo ja sé cert que m'agrades, i entenent t'ho he donat, que solc venir de vegades a fer-te d'enamorat. Tu encara que no te'n folguis sempre m'ho has demostrat, si em gastes bona conversa i em dius que ens hem de casar. No sé si m'ho dius per xansa o per fer-me rabiar. Dispensa de sa tardança... III Ara estam en primavera, que és es temps millor que hi ha. Jo he vengut de fora terme a posta per passejar en busca d'una soltera que enguany es vulgui casar, que siga guapa i fenera: jo tenc molt de què filar, ja es llinc temps ha que espera; tenc por que destorrarà. Si no té bona espadella, s'aresta la punyirà, que és gruixat com sa femella: no l'he pogut amarar, de cru en cru en faç cordella i ormeigs d'anar a pescar, que estic prop de sa pesquera i algun dia hi solc anar. Si agaf alguna donzella, llavò ja tenc què menjar, Que és un peix que no té veda i a tot temps se'n pot pescar. i anant a bones s'hi pega just igual que es calamar, que s'enfila a sa potera, que un no la hi pot fer amollar; però en ser que va dolenta, ja la podeu grumejar, que quan un li allarga s'esca li gira es cul i se'n va i un se queda tirant pestes amb sa canyeta en sa mà, mirant-la com se passeja per dins s'aigo de la mar. també n'hi ha per la terra, perquè no saben nedar, i es que té moltes pessetes tot sovent ne pot menjar. Cada dia n'hi ofereixen se regala i pot triar, i jo tenc de passar pesta: sa sort no em vol ajudar. Vaig néixer en mala planeta, no sé ane què arribarà. Quan sa nació està en guerra, tot déu li toca lutxar. L'Espanya en té de mompresa que mai més l'acabarà. Dispensa de sa tardança...