Cançoner de les Pitiüses

He fet una cançó nova amb tristor i poca alegria, i em direu com pot ser això, fer cançons sense alegria? . . . . . . . . I M'estava divertiguent trebaiant dins sa botiga, va venir una pressona que en veure-la em devertia: no em va fer devertir gaire per lo que tocà aquell dia, que m'envià correu de l'amor que bé volia, que si jo hi volia anar ella se n'alegraria. Que ja preparo¹ hi vaig calar, me n'hi vaig anar en seguida: la trobí passant trebais a un lloc que no solia. Les bones tardes li di amb tota honra i cortesia, i ella les va conquistar² amb molta de politiga: —Ja ho veig, jove, que has vengut i no et puc donar alegria. —No hi puc remediar res, estimada de ma vida, Que si els doblers me valguessen, per tu alguns n'empliaria, o totes ses meues rendes sols rescatar-te la vida. —Ja et pots casar an el teu gust, que és cosa que et convendria, perquè es dos no armibarem a lo que hem dit algun dia. —Si festejant he promès que jo per tu em defendria, que a jo no em veuràs casat mentre tu sigues fadrina, no te n'haigues adobat d'una llarga malaltia. Tornada II Sa meua sang se torna aigo, que en res no es pot alegrar, de pensar en s'enamorada per 'ver-me hagut d'oblidar, que pensava més en ella que en so beure ni menjar. Un dia que me n'hi anava no hi vaig 'cabar d'arribar, que em varen dir que era morta o estava sense parlar. Jo vaig quedar sense forces, sense poder caminar: me'n vaig anar cap a missa, veiam si em podia alegrar. Vaig trobar es meus companyons que sa nova em varen dar, que a les dos³ d'aquella tarda la durien a enterrar, que si jo hi volia anar, algun d'ells també hi vendria, i mo' n'hi vàrem anar sis jóvens de companyia, i el trobàrem trasmudat, bé al quantre del que solia. Només va dar compliment qui mo'n donava algun dia, sent que estava de present, que ho pareixia mentida, que ho pareixia mentida que l'haguessen d'enterrar, que aquella cara tan tendra pols i terra tornarà, igual que farà sa nostra quan nostro senyor voldrà. Per dos coses som iguals, que és pes néixer i pes morir, tots ho hem de creure així, que ho ha manat qui poria. Sa seua gent se'n venia, que per allí es replegà. N'hi havia que s'intristia i es calaven a plorar. Jo també, que m'intristia, no ho pogué dissimular, i d'una neboda seua tralladat vo'n puc donar, que encabat que va ser en vista ja es va calar a reclamar, i ses paraules que deia no em feien a mi alegrar, que reclamava a sa mare i aquella que el va criar: i mare de lo meu cor, equè es fan ses vostres fies? Que una avui, s'altra demà mos van donant despedida? l avui mo' n'heu donat vós, tia de la meua vida.— Ja respongué sa germana, casi parlar no poria, i deia: -Germana meua, que em daves tanta alegria, que a qualsevol lloc que anava en sa teua companyia em deies que no et deixàs per ninguna hora des dia, tu has set qui mos has deixat i mos has dat despedida, i si vuiguessis tornar jo mai me n'acansaria, o sabés plorant⁴ tornar-te'n nit i dia ploraria i es meus uis s'eixugarien i en el món te servirien i en el món te servirien com a bona germandat. Tornada III Pes carrers me passejava que ella solia habitar i hi anava i m'entristia i me'n 'via d'entornar perquè pensava en so dia que la duien a enterrar. Era un diumenge de tarda jo sempre em recordarà de ca seua hasta sa missa⁵ la vaig voler acompanyar, i quan me tocava, duia, mirau si hi he de pensar! i la duien destapada, mirau si la vaig ben mirar! i vaig abaixar la vista i no me la torní a mirar, i d'altres també n'hi havia que hi solien festejar, i el mateix els contenia, que jo me'n vaig acatar. Repicaren ses campanes un poc antes d'arribar. Mossènyer ja va sortir, que no se'n va descuidar, amb so llibre davall xella i es beneidor en sa mà i sa creu també la duia, que endarrere no hi quedà, i a sa porta de s'esglesi ja s'hi varen aturar. Hi havia molta gent, que jo me'n vaig acatar, i ben vestida que anava, ningú hi tengué què adobar, i amb sa trista de sa mare que s'hi va voler mirar i amb aquella fia seua quan la duien a enterrar. Llavò n'encengueren ses atxes, que es novell les va portar. Per cada banda cremaven, la varen enlluminar, se l'enduien cap dins missa que dava gust de mirar pes qui res no li atenyia ni li anava a festejar. Se n'haurà de fer novena, i el rosari es va passar, i la tornaren a treure de peus cap dins es fossar.⁶ Tot es temps de fer sa fossa jo me la vaig ben mirar, vaig gastar aquestes paraules que ara el cor meu us dirà: —Adiós, 'mor estimada, ja no et puc tornar a mirar, perquè és sa darrer mirada que es meus uis te poden dar i a la santa glori siga i en tornar-mos a encontrar puguem estar junts en mort ja que en vida no serà. Tornada IV Una cosa és sa tristor que de nengú és requerida: així mateix n'hi té d'haver en el món per dar-mos guia. Ja puc dir que he festejat an es meu gust algun dia: sa tristor m'he carregat⁷ quan més va per cada dia de veure que han enterrat una cara tan polida i d'aquest món se n'ha anat. A la santa glori siga i naltros també anar-hi i estar junts en companyia. Puguem estar junts en mort ja que no porem en vida. l encara em recorda es dia que jo amb ella vaig parlar, un dia de sant Antoni que per casa va passar i duia roba taiada o l'havia de taiar i encabat que la vaig veure m'hi vaig començar a pensar una hora desocupada que jo i tu puguem parlar. Diumenge venguent de missa un amic meu me cridà i em va fer veure s'al-lota, que hi anàs a festejar. Jo, voluntat que en tenia, gaire no em vaig fer pregar i li vai donar el bon dia i em tirí an es seu costat, i em va tornar de resposta quan me vaig 'ver declarat: —S'haurà perdut aquest jove de lluny i part retirat. —No t'espantis, donzelleta, que un rato prompte és passat, que el lloc l'he de dar a un altre, perquè me l'han demanat. —Ja tornaràs una altra hora, si és sa teua voluntat. Si és sa teua voluntat de riure i conversar amb jo, diumenge venguent de missa serà bona ocasió. Serà bona ocasió si m'hi vols fer companyó.— l as cap des catorze mesos la portaren a enterrar. Un any i seixanta dies, veiam tots si s'enclourà, i ara que li faci es comptes un que sàpiga comptar també sa carrera muda i amor des dos conversar. Tornada V M'heu aginyat a cantar sense ser-ho, cantador, com un qui no sap de lletra i el calen per escrivà, ja l'embolica sa lletra si el 'nassen a preguntar. Jò m'embolica sa graci per fer cançons i cantar: no n'he sabut fer per vendre ni n'he hagut d'anar a comprar, i n'he sabut fer de riure quan m'hi he vuigut calar. l no haver pogut fer aqueixa! Ni es fonaments vaig trobar. Déu perdonga ses pressones que la varen castigar, perquè me n'ani a fer quantra i ningú m'hi va convidar, i amb sa meua poca graci jo hi feia tot quan sabia, li deia algunes paraules i ella s'hi entretenia. Resem-li dos paresnostres, que estam a la departida, i en tornar-mos a encontrar, a la santa glori siga. Puguem estar junts en mort, ja que no porem en vida. Tornada