Cançoner de les Pitiüses

Anit per aquí he vengut lo darrer de sa vetlada. M'ha dut s'al·lota es tambor, que li fes una cantada. I Jo en tenia voluntat. Fa temps ha que ho desitjava de poder-hi parlar amb tu quan un més d'una vegada, perquè ara de poc ençà et vaig trobant trasmudada, i això ho devia causar es fort combat que et donaven, perquè volen que m'oblids per força o de bona gana. No sigues tonta amb això, si de parlar amb jo tens gana. Si fos promesa de Déu que ho fosses per mi criada, per algun dia veurem sa nostra sort destinada, que sempre sentim a dir que guanya més qui fa i calla, i hem de creure que és així: ses obres mos desenganyen. Tornada II Quin temps era aquell, amor, que jo aquí habitava, i hi venia tan sovent perquè en venir t'hi trobava. Tu i tots es altres demés, que de veure-us em folgava i aquells que ara em volen mal llavò em feien bona cara, i això és perquè no voldrien que jo et fes d'enamorat, perquè per aquí habiten qui d'altri n'és més estimat, Que sa gent d'aquestes cases ja los té a sa seua part: a ell li van en favor i per jo em són contraris. Ta mare que t'ha criat, que és aqueixa que tens ara, jo crec que fa molt de temps que per altri et té gordada. Mai m'he espantat per això, mentre no sigues casada; mentre em dugues voluntat d'aquí endavant com fins ara, jo et faré d'enamorat, per embaixador que hi haiga, que d'aquí no me n'apart pes qui hi porfedien ara, que primer vui comportar que me'n treguen a peuades, primer de no oblidar el cor meu s'enamorada. Jo no oblid qui vui bé per mor de llengües privades, privades de parlar bé o concidir que no saben, i encara no vui parlar tan soliment pes contrari. Ja m'entén qui em vol oir, encara que no em declari. Tornada: Quin temps era aquell, amor, que jo per aquí habitava, i venia tan sovent perquè en venir t'hi trobava.