Cançoner de les Pitiüses

Una cançó havia fet, que no l'he cantada encara, perquè esperava veure't i parlar amb tu si en tens gana. . . . . . . . . . . . . I Tu dius que per això vens i has vengut tantes vegades, i el cor meu n'està content també de veure't sa cara, però he vengut a pensar que de tu no en tendré altre i si no em dus voluntat per fer-ho em dones confiances. Desenganya qui et vol bé, que n'estic aconhortada, que despedida em daràs si ja no me l'has donada, que en ser que es dos conversam bé em gastes bones paraules, mellors que jo no em meresc, sinós que em pens que són falses, perquè en ser que té peresa¹ sé que en vas a veure d'altres. Jo aquell temps no em devertesc, que faig com tu de vegades, que em fas creure que em vols bé i tan sols en jo pensaves. Tornada II Que em vols portar-me enganyada m'han dit que et vas alabant. Jo es meu pensament, en jove, te'l dic davantes cantant, que ho ets polit i m'agrades, no et vui despreciar mai, però veig que és tonteria en tu es cavil·lar-hi tant. Sempre he pensat que ho series per una des seu igual, polida i de banda rica, que una pobra per res val, que onsevuia que siga sempre se'n fa poc cabal. Desgraci té sa pressona que la desprecien tant, que els és causa d'anar trista cada dia sospirant, i ho causen llengos dolentes que quantra jo es van posant, que no saben equè diuen ni reparen lo que fan, i així, diguent mentides, ells tal vegada hi viuran. Si jo els he de dar sa paga, de bades trebaiaran, que s'esquinxaran sa llengo: tot això més gonyaran. I si vols posar reparo en ses coses que et diran, ja valdrà més, en jove, que es dos no conversem mai. Jo no et vui desitjar cosa que m'aparega cap mal, que m'aparega cap mal que per jo no m'agrada. Déu te'n deix encontrar una que sia ben heretada i ben guapa i devertida, que jo em qued molt atrassada. N'hi ha que et venen a dir: que jo de tu me'n folgava. Jo no sé aquesta pressona equè era lo que es pensava, de sebre es meu pensament es queda molt atrassada. Jo no m'he declarat tant, que li diria cara a cara. Jo no li he anat a dir: quina era sa meua idea, i si hi vas tu l'hi diràs i també aquestes paraules: "L'envii a comanar molt, i amb salut que se regalga" i també ja li diràs que és perquè em despreciava