Cançoner de les Pitiüses

Sa sort que un té destinada camí-camí mo' n'hi anam, tant si és prop com part istranya, ningú ho sap fins que arribam. . . . . . . . . . . I Jo l'he presa voluntari; per aquest motiu no ho planc, que de tot vui donar gracis an es sant que me coman. Just així ho deia an es altres comt (sic) anàvem conversant. Si som pocs a tornar a casa, som molts es que mos n'anam, i hem de quedar amb ses baixes, que hem perdut molt de cabal. No hem tengut sa culpa naltros, que prou mos sabia mal, que tota sa tropa estava enregida pes generals i venien an es altres hasta i tot sa nostra sang, i vei-vos aquí la causa que hem 'gut d'anar per avall, fent-mos entregar ses armes que ens daven per més engany. Si al menos 'gués set abantes d'haver-hi de morir tants i fer menos a l'Espanya, que és sa nació que estam! Pareix estrany lo que es passa en terra de crestians, i hem set una gent honrada, i entot anava endavant. La mare de Déu portàvem marcada per fer senyal i per això ens ajudava, que no teníem igual i ara si mos desempara, de tothom serem raspai. Supliquem de bona gana a Déu i a tots es sants, tots la glori gonyada, neguna cosa val tant. Tornada II Ja que hi he set, vui parlar de sa ciutat de l'Havana, que en tot arrisc tornarà a ser des reinat d'Espanya, que he sentit a publicar que ja l'havia entregada. Tot queda pes 'mericà, sa gran victori gonyada, i es dolent regit que hi ha mos ha fet perdre sa fama. Jo sempre em recordarà es que em servia de pare, que el 'vien d'anomenar pes general Castellano i obeir sense faltar a ses ordres que donava, que ens 'víem de perparar i estar tots sobre ses armes, que hem de morir o matar sa multitud que ens fa cara, i anàrem a començar un foc que atemorisava. Part de tres dies feia que estàvem en sa pelaia. Ningú poria cessar, sa fam i set abrasava, i gent se'n veia quedar: casi sa terra tapava. No ho dic per aponderar res més de lo que passava. Déu perdon tot crestià i do consol an es pares, per cont hauran d'acceptar una nova tan pesada. Tots mos n'hem d'aconhortar per força o de bona gana, que an el rei li hem de dar tot lo que vol i ens demana, que mana en tot quant hi ha baix de Déu que mos empara i tota pressona nada d'un modo o s'altre acabam i casi mai més se'n parla, que prompte mo' n'oblidam tot llarg deim que Déu li faixga de glori participant i així com pagam als altres haurem de cobrar semblant, perquè és paraula gastada des mateix Esperit Sant, i sabeu que de res falla, que és just i paga formal a cada u lo que es guanya, tant si és de bé com de mal, i si és cosa ignoranta mo' la perdona abundant. Tornada III L és sa llibertat amable. Molts no la consiviram finsos que l'hem entregada o que el rei mo' la deman. No direm en tornar a casa per més que mos sapi mal que hem de complir molt exacte en lo que mos manaran no tornant raó mica alta perquè mos castigaran, que allí sa llàstima ens falta, que no l'han conegut mai. No són com aquí un pare per recebir un infant, ni es miren sa raó clara, que amb poc amor mos tracten. Si acàs fan injusticis falses, tot d'una les acceptam, i si jo ho dic un per s'altre què tenim no demanam. Cada u en sa seua classe, que s'han d'anar saludant. Es que hi han set ja ho saben, no es passa més endavant, que hem de venir molestant-mos tot lo que volen i ens fan. Tornada IV Adiós, ja mo' n'anam per¹ sa carrera d'Espanya. Molts que han vengut quedaran: jo a Déu deman que els empàriga i que mos vaiga ajudant an es que porem contar-ho, que sa bandera entregam d'una nació a una altra per causa des règim mal i vendes des qui manaren. A molts ha costat sa sang, ja ho sap tot qui s'hi encontrava. Causava terror i espant, molts reclamaven es pares. Jo pens que tots som germans, i aquest sentir recruava. Tot això ho 'niré deixant i tornaré en lo que estava, que en ser as mig de la mar gran ja ens vérem perduts vegades, que ses calderes marcant per tres voltes rebentàrem i s'aigo entrava abundant, que casi atemorisava, però amb s'ajuda de Déu en es viatge arribàrem. Es barco anava eixsurant, que Déu del cel l'agontava D'allí fins a Santander, es primer punt que trobàrem, ja estarem bastant contents i tots mos desembarcaren. No es coneixia en sa gent mica de color en sa cara: semblaven deixats de Déu, sent que ningú desempara, No ens acabarà es mal temps per apurat que un se trobga. La mort és que mos demana i ens fa seus amb un instant just en ser s'hora arribada. D'aquell moment no passam. Tornada