Cançoner de les Pitiüses

Si es sebre m'acompanyàs hasta ser en es ditxós dia, poria ser t'aginyàs a ser sa meua alegria. I Ses vegades que he vengut ja us heu duit amb politiga; acabat que he arribat: -Seu, vet aquí sa cadira.— Perquè sa vostra bondat no sé d'hasta on arriba, si em deis que n'estic privat de parlar amb sa vostra fia o acabat que he arribat aquí en vista de seguida ja ho veis tot ple de filats posats a la travessia i abantes d'estar enganxat, equè direu que faria? Anar-me'n ben aviat pes camí que me'n venia sense fer cap desbarat, fent com qui no s'agravia abans que no em colcigueu sa mica de tonteria. Si deis que som malcriat és perquè som fii de vilda, i ella és en la veritat i jo som en la mentida i Déu l'haja perdonat i a la santa glori siga i naltros en es mateix estat que la tenguem concedida, que ans de cometre pecat sempre dic "Ara ma vida". Tornada II Pares que teniu fies que solen tenir festeig, no s'hi quedaran per ties si saben caminar dret. Més i més si són polides, m'agrada estar-hi propet, que tenc ses polseres grises de tant de sentir es bafet. Vaja, si me les canvies, jo et tornaré dos canets, i tu em diràs "ja ho prendries" en es lloc de dir "ja ho crec". Lo que és anit, de mentides te'n vui fer un bon platet. Diràs que per darreries val molt més un plat de gerret. Vaja, si portes ses grilles ara que es carbó està encès, en triar-li ses espines de lo demés m'encarrec. Una ponderensa (sic) fina com va tenir aquell francès, que en ser-ho dos coses juntes en molt poc temps les refresc. Si alguna dona pensa si al cel té algun aubatet es dissabte no veu hora per destemptar el barruguet. Ara vo'n diré una altra que sé contar de poquet: enguany, sa nit de matines, banda fora es portalet, hi havia dos fadrines i un iai arromangadet, que amb un cuierot de savina anava apuntaladet i amb ses copines gelades de tant de dur-les pes fred, caminant com ses gavines, ací caic, ací m'aixec. Mirau si ho eren esquives, que s'aturaven en sec i pe' s'esquena portaven emblanquinat de paret i es mocador també els feia així un caragolet, com un que té sa padrina i s'altra es seu fiolet, si en vols un, piu de tetina un poc més endoladet o si el vols per dur tot dia no es costarà casi res. Dins el cor de can Medina triaràs de dos o tres, o bé en aquella botiga, devora can Crispolet. Ara tu pories dir-me com va dir aquell francès: mal parasses a ses mines de Ceuta, que no és propet. I jo pensí: ja m'estimes, sent que era bon al·lotet, sent que era bon al·lotet en es temps que dormia, que quan estava despert quissà no us ho pareixia. Tornada III No t'afigurgues que morga tot qui en vida testament té, que sense tronar sol ploure quan es nuvolats fan crester. Torna'ls resposta conforme quan fan conversa secreta. Quan ta mare te dirà "casa't amb aquesta peça" i ella se n'aconhorta a poc a poc o de pressa, digues que no m'has de coure en venir ninguna festa i si no ho saben és per falta de no conèixer sa lletra. Si no voleu que m'adorm, llevau-me es tambor de pressa: jo me'n 'niré a buscar esponges, que perla mar en solen néixer, i es que vol comprar taronges, hi van a tres una peça devora es Prat de ses Monges, molt més amunt de ses Feixes, que en es terç des blat hi posen una iaia derrotida, amb ses mànegues de sac i Una gonella podrida i redols emblanquinats, cada u es que més s'estimga. Si encerta a ser de bon faie (sic) no és fàcil d'endolorir-se, que de macs emblanquinats en té sa quintana fornida, que hasta i tot fa por an es corbs que passen més d'esbrunyida. Ja és un sebre diferent, i casi pareix mentida. Llavò s'omplin es gavatx, aquella ganduleria. Tornada