Cançoner de les Pitiüses

Jo he fet una cançó nova i el cor meu vo' la dirà. Ja reparareu amb ella, molta tristor causarà. I Que era el dia de sant Jordi, que sempre em recordarà, que ve a vint-i-tres d'abril, que això ja fa molt temps ha, que sa gent de la Marina un desgombol varen dar, que varen matar un home¹ que no és cosa de contar, que hi varen fer un retrato, molta gent s'hi arreplegà, [lo]²que toca a gent de rei mica en 'via de quedar, que eren manats per sa llei, que tots hi 'vien d'anar de soldats rasos i cabos molts se n'hi va arreplegar també sa tropa formada perquè la hi varen manar Llavò sa tropa va anar a treure'l de sa presó. Ai, quines noves més tristes per al pobre pecador!, que ell n'estava aconhortat temps ha d'haver de morir i per més certenidat li portaren es botxí. Quan es seus uis ho van veure veureu equè li va dir: —Aquest home³ tan estrany, equè busca per aquí? Deis per què ha vengut a Eivissa o per què l'han fet venir.— Li gastava unes paraules aquella nit es botxí: —Adiós, germà, li deia, jo em sap mal 'ver-t'ho de dir, que t'he de llevar la vida: per això m'han duit aquí. De tu no tenc cap agravi, ni me n'has fet ni ho puc dir, emperò sa llei ho mana, que he de seguir o morir. —Lleva'm la vida tot-d'una, que jo no ho puga sentir.— Ja ho trobareu mal de creure, germans, de sentir-ho a dir. I llavò quan va arribar s'hora que la justici li va dir: —Hala, aixeca't que ja és hora, hora que surtis d'aquí, que ja s'han acabat ses penes que a sa presó has de patir. He pensat i fet es comptes: no sé si poràs seguir; tenc debalgadura per tu si te'n vols servir. Vet aquí que te la domta⁴ per sa cadena es botxí, crec que ningú l'hi prendrà de sa mà en tot es camí, que és home de baixa mà, le hi han destinat així, que ell n'hi cremaran sa barca, sa que l'ha portat aquí.— Amb ajuda de Déu i força de sa presó va sortir. Dalt s'animalet pujà, perquè havia d'obeir, que estava obrigat [sic] a creure molt de morir conformat. També tocs de mort tocaven amb sa caixa des soldats, perquè en aquell cos, en vida ja el 'vien acelebrat, i ell ne va oir ses misses de bon cor, ajonoiat. De tals funcions a Eivissa mai se n'hi 'vien parlat. enc que de veis moriguessen i no hi fóssem de tornar, que és una desgraci grossa per cossevol cristià. Tornada II Conta sa creu arribaren, aquell pobre pecador, an es uis que se'l miraven causava molta tristor, que ell me duia una capeta que era de molt flac color i estava empigonadeta d'un tal diferent llustró que com sortirà en vista d'aquell retrato plantat d'acabar la seua vida o així le hi han destinat de sentiment i pesar en caurà mort i esmaiat. l en va tenir coratge, perquè Déu n'hi en 'via dat. Dalt s'animalet passava moltíssim aconhortat. Tot d'una sortí de penes d'aquest món tan arrastrat i tenir una mica més que l'hora ja va arribar. Se'n puja baix l'escaleta i en ser allí es va ajoneiar i era es canonge Verdera que el tenia per sa mà. —Adiós, germà, li deia. Molt amb això heu de pensar. Veis aquí sa nostra mare que braços oberts està i està aquí per emparar-vos. Mai no vos heu d'espantar. També son fill preciós, que és es que us ha de salvar. Mirau quants de germans vostros s'han vengut a arreplegar, que amb sa vostra mort forçosa us venen a acompanyar i abans d'acabar la vida perdó els heu de demanar.— les va girar dret a naltros amb so sant Cristo en sa mà i amb sa seua mà mateixa us da la bendició. —Adiós, germans, mos deia, jo a tots us deman perdó, que la meua vida acaba, que no hi ha remessió. Jo mateix ne tenc sa culpa, no em puc queixar de negú.— l ses dones de la Marina que hi 'via per l'arredó, i els deia: —No ploreu, dones, no ploreu sobre de jo Plorau pes infants vostros, donau-los educació perquè no s'hagen de veure a s'estat com me veig jo.— D'allí a una mica més que l'hora va haver arribat es va asseure en sa cadira molt de morir conformat. Llavò va venir aquell home que era per sa llei manat i va prendre ses corretges i deixà es seu cos lligat. El lligà de mans i peus, la seua cara tapat, i va dar volta an es torn i quedà mort i ofegat. Ai, quines noves més tristes, pes pares que l'han criat, que a Eivissa eren plens de vida: això ho és lo més pesat. Aquell que no ho consivira no és nat ni batiat. Molta de gent hi havia, tothom va quedar espantat, tothom amb la vista baixa, nengú hi va tornar raó, i an es hòmens de coratge els ne va faltar llavò, que a s'altra banda es giraven diguent: —Jo no hi he set bo a veure sa despedida d'aquell pobre pecador.— Mo' n'ha de ser experienci, vuiguent Déu nostro senyor, que en tota sa nostra vida mai no mo' n'hem d'oblidar. las cap de vint-i-quatre hores d'allí el varen abaixar i el varen dur as cementeri perquè ho era crestià i amb una porfessó guapa el varen acompanyar, i el cos ne va quedar allina i l'ànima al cel se'n va anar, que ho era mereixedora que més no hi han de dubtar, que nostro senyor perdona a qualsevol crestià, no parlem d'un penitent que tanta amargor passà, que va passar es purgatori en penes dins sa presó i si és així pot donar gracis a nostro senyor, que ses penes d'aquest món són grosses amb poc dolor