Cançoner de les Pitiüses

Quedam quatre, quedam quatre quedam quatre i un pardal pel demés ja ningú canta nigú canta bé ni mal. I A un temps tothom cantava era cosa natural fent feina o per dins sa casa cantussar era normal; per carreranys i a sa plaça o pes camí general, qui més, qui mancos provava tothom era musical. Si no hi 'via redoblada glosar era remeial. Altres hi tenien traça, fins i tot veu principal. Tenien gran nomenada alguns cantadors per tal; que sa gent els envoltava per sentir-los refilar. Sa redoblada importava, però no era capital; el que més es valorava: que lo dit no fos banal. Mos parlaven de l'Havana, d'Alger o sa Ciutat Comtal; qui tristos renglons dictava, qui feia riure es corra. D'una volta de sentir-la sa cançó ja era formal. Aquell temps ja són històri' temps ha els hi arribà es final. Quedam quatre, quedam quatre quedam quatre i un pardal, pel demés ja ningú canta nigú canta bé ni mal. II Sa radio un dia arribà i es cantar ja es va 'cabar. Aquells sí tenien veu, quina cosa d'escoltar. Cantaven en castellà, que és sa llengua de gonyar; sa nostra, sa catalana val per parlar as bestiar. No mos canteu més històries, sa radio les pot comptar. Dins de sa caixa es tambor és on l'heu d'anar a amagar. Que el món ha adavantat molt; només feis que atraçar. Arruix cantadors d'aquí, anau-vo'n a pasturar, que Eivissa ara ja és Ibiza, us haurem de dur a enterrar. Quedam quatre, quedam quatre quedam quatre i un pardal, pel demés ja ningú canta nigú canta bé ni mal. III Però el món roda i no para, i tot lo vell pot tornar. En això algú afinà que tot era uniformal. -Es sons vell ja no s'escolten, s'igualtat ara és munidal; d'Eivissa o del Japó, del Nepal o Portugal; ara ja és ben igual en anglès tots a cantar. -Déu meu! i ara que farem per lo nostro ben salvar. Va dir un polític local, per lo típic ressaltar. Busca-me uns calamunters d'aquells per civilitzar; disfraçau-me-els de pagès, que es calin a redoblar; que per fer riure s'anglès, res millor no sé pensar. I ara aquí ens encontram es darrers de porfediar; que diu que ara es vol salvar aqueix nostro vell cantar. i diu que quan el salvaren s'ase ja era mort de riure. Quedam quatre, quedam quatre quedam quatre i un pardal, pel demés ja ningú canta nigú canta bé ni mal.