Cançoner de les Pitiüses

Ja que ens 'vieu convidat que 'viem de pujar a festa que mos 'viem enterat que 'vieu mort una ovella però mos heu tabacat que estava moltíssim seca. S'al·lota no es va llevar es mocador d'anar de festa i en haver dinat varem 'nar a s'ombra de s'olivera parlarem tota sa tarda i es dos mos varem entendre que un parlava d'es Vedrà i s'altre de sa Conillera i es judici es va acabar que sa llum ja estava encesa i llavors mos va sortir una majoreta vella –Ala, jove si heu d'entrar, que hem de fer una parlada (i) si voleu acompanyar na Margalideta meua que ella contenta estarà de poder dir que festeja llavò no podràs tornar més en tota sa corema. I s'al·lota em va mirar i em va fer una senya –Jove, no t'has d'espantar ses lleis no seran tan rectes; jo et convit, si vols tornar una nit a sa finestra que em deixaria tocar un mugueró de mamella. I es dia que hi vaig tornar jo no duia altres idees no em vaig cansar de parlar de lo que em 'via dit ella, i en va deixar passetjar per tota sa seua hisenda. És un lloc molt ebra SIC (arbrer?) i una finca de primera i en volia donar com a mijoral per sempre. Si teniu bon bestiar ja serà una bona hisenda, banda allà can Damià 'vora unes casetes velles, una al·loteta que és tota rabossa i mamelles.