Cançoner de les Pitiüses

I Si el cor meu s'ho afigura també us diré això per què és, quan veig sa poca ventura que ha vuigut Déu que tengués. Venguent, mon cor se procura una tristura només. Si en parlar amb tu em² dius que torni, jo ja veig lo que et segueix, que ho dius per fer-me aquesta honra i el teu cor no es deverteix. Diguent-me bones paraules, voldries que no vengués, i així el cor meu, saps què es³ pensa? Que encara m'estimes més. Diguent-me,⁴ no ho sigues tonta, es teu pensament quin és. No vuigues recibir⁵enfado de qui tan poc se mereix. Tornada II Perdona i arregala⁶ si en veure'm no et deverteixes, des temps que ens⁷ hem pratigat, ara ve que et penedeixes, i això em fa anar atribolat: tu mateixa ja ho coneixes.⁸ [Sa sort que Déu m'ha donat m'és causa que m'avorreixes.]⁹ Si Déu me fos adotat en aquest món de riqueses, poria ser ben mirat i viure'm amb gentilesa i ser en el món afamat, lo que no ho¹⁰ fa sa pobresa. No n'estic enteressat, enc que ho deu cuidar parèixer. Gracis a Déu que he obrat conforme an es teu merèixer, que sa teua voluntat ja me l'has dat a conèixer. Quina sort m'ha senyalat que em 'via de pertenèixer i el cor meu m'està dotat des dia ençà que vaig néixer i ara s'alegria em deixa quan sa tristor em persegueix, coses que no em seguiren si el teu cor me planyegués. Quan he vengut tantes voltes m'oblides per interès. Si jo he nascut amb ventura, no sé mala sort equè és! Mentres¹¹que seràs fadrina, si no conversàvem més, Déu te do tanta alegria com desitj per mi mateix, que en ser que arribarà es dia que Déu t'ho tendrà promès i en el món per cortesia un home¹² ric i cortès, que et puga promete¹³rendes, ja que jo no en posseieix, que això en aquest món són prendes que tothom les requereix, i salut per posseir-ho molts anys, llavò el cel després, que si em vols dar despedida jo hauré de fer lo mateix. No hi falta qui t'encamina, i a jo ningú m'asverteix i així mateix pas la vida per allí on me pareix: donant enfado i que riure, [que és així i no hi puc fer més, i amb aquest modo de viure]¹⁴ jo així mateixé¹⁵ m'enveieix. Tornada III Quan veig que alegria em dones, amor, per això et pratic, però tu entenent me dones que amb jo no t'has devertit per mor de bones pressones¹⁶ que [es]¹⁷ veu que t'has penedit, que ells confiances te donen d'un altre millor partit. Mira que quan vendrà s'hora que es compte estirà aclarit no ho siguen tot frioleres que per poc t'hauran servit. i ara que m'¹⁸ olvits et diuen, perquè ho som poc deseixit, Un pobre d'anomenada i un cabal disminuït, i això seria lo menos, si ho fos un jove polit. I si això alegria et dona, ja t'hauràs ben devertit, i ho causa que poc m'enyores com¹⁹ fa temps que no m'has vist. Quan de jo et parlen, te'n fisques,²⁰ i això ja sé per què ho dic. Al·lota, així entenent dones que de tu ho som poc ben vist i que si t'he fet demandes tu res no m'has concedit. Diré que molt t'adelantes per lo que t'has presumit. No voldria en fossis²¹ causa d'haver d'anar enfellonit: per quedar bé a una banda, no tengues s'altre avorrit, que quan sents un que mermula²² no saps de tu què no ha dit:²³ pot dir-ne qualsevol cosa sense mai 'ver-se seguit, tan bé amb fonament com sense us podeu 'ver divertit, que aquesta habilidat dona aquest costum maleit, i et diran lo que no saben vuiguent-te fer de l'amic i tal volta porfedir-te lo que mai han posseït, i es que amb so seu pensar afirma, molt fàcil pot 'ver mentit i pot llevar fama i honra amb un fonament petit. Nostre senyor els ho perdonga, que jo per tots ho desitj, tant si és home com dona. Si no se n'ha arrepentit ja ho coneixerà alguna hora equè és lo que hi ha alquerit: quissà per entrar a la glori llavò hi²⁴ trobarà embolic, que allà²⁵ ens vendrà a la memori tot lo que haurem fet i dit trobant-mos a sa presenci de Déu i de l'enemic, que ens llegiran sa sentenci per un o s'altre partit i haurem de ser d'un o²⁶ s'altre, des que més bé haurem servit, i ens do primer el purgatori Déu que mos ha redimit, que no entregar-mos per sempre en mans del mal esperit. Tendrem penes eternes, perdent un bé infinit, i això és lo que més turmenta, es que és tan efortuï [sic] i es veure's privat per sempre del cel que ens està promès i mai no poder guanyar-lo²⁷ per molt que es penedigués. Tornada IV Si ens hem praticats fins ara, ja no hem de conversar més, que és una cosa privada per jo i tu, més i més. Que em convits molt se n'espanta qui en parlar amb tu t'asverteix que són d'un valor molt baixos es béns que jo posseieix, i si això et desenamora, res em mortifica més.²⁸ Ric està qui Déu li dona lo que a tots ens té promès: la glori en arribar s'hora a tot qui se la mereix, i així és ditxós qui es conforma amb sa sort que el persegueix, que he vist molts rics entrestir-se i penedir-se un mes i pobres a devertir-se diumenge i dies feners. Que eres molt mal assortada diria sa teua gent. Déu te faça venturosa, que és lo més convenient. Sigues bona cristiana, tu i guarda es deu manaments, i així si et veig anar trista per mor des dir de sa gent, sempre tendràs Déu per pare i a tots es sants per parents, que si ell no ens desempara no ens hem d'espantar per res, que encara que ho siguem, pobres, nostro senyor proveieix, i as que viu amb bones obres a la glori el recebeix, i es que no fa cosa bona en vida o en mort ho pateix.²⁹ I si nem d'anar al purgatori, on paga qui s'ho mereix,³⁰ o encara a banda més mala si tan mala vida un fes, més valdria mai conèixer ni el món ni s'interès, que tenir mala planeta en aquest món i després Déu me la do en el cel bona, que en aquest món no ho pareix: per mi³¹ jovintut parlc ara per lo que a mi em succeieix amb l'amor meua estimada, que ara de jo es desconeix per mor d'alguna persona que m'estima tant mateix que ella s'ha arriscat a dir-te que no em convidasses més, que si anaves tota sola, que anaves tan bé mateix. Persones que mal me volen, ja ho veig³² que t'han dit lo que és: Un pobre enlloc no fa honra ni el compta ningú per res, i això és que et³³ volen casar-te amb un que els agrada més. l abantes de dir³⁴ paraula, pensa-hi dos voltes o tres: tu bé vets es festejar i sa jovintut lo que és. Mentre un riu i fa musica sembla que no s'enveieix, i llavò en ser-ho casada no saps Déu què et té promès: tu si en tendràs d'alegria, no tanta o encara més. Casa't per amor, fadrina, fe es teu gust així mateix, que es conseis d'un que t'estima no són per dur-te a través. Et val més ser ben servida d'un pobre que no té res que veure't anar entristidast casant-te per interès. Direu que és ma passió que em fa dir lo que no és, que per portar-te enganyada t'he encaminat al revés. Des conseis que et donga ara, no has de pensar-hi mai més, perquè no falten persones que saben el món lo que és: de elles pots informar-te si estàs en duda de res. Tornada V En el món Déu m'ha portat no sé per quin interès. Fins ara m'ha conservat perquè l'amàs i servís, que per això som criats així jo com es demés, i es camí mos ha ensenyat perquè ningú es perdés,³⁵ prometent per heretat el cel ane qui el serveix, i té una ciseria [ciseria] lo que el món mos ofereix, [riqueses i hermosuria, que tothom les requereix]³⁶ i aquell que no en té voldria que Déu n'hi concedigués, i així ens olvidam des dia que cada hora ens persegueix, que a Déu li haurem de dar compte del món, no tenguent-ne res. Ell ser-ho salvats voldríem, que aquesta graci mos fes, i llavò fer amb ses obres un testimoni al revés, encantant-mos moltes voltes amb lo que ens porta a través. Seria una cosa trista si Déu un tal permetés, que en perde³⁷aquest món de vista mo'n 'véssem d'anar a través. Trebaia a molt devertir-te si no conversàssem més, que és hora de despedir-se mon cor, i no s'atreveix, que és una paraula trista per qui en venir es deverteix, que ets tu sa meua alegria, que en so meu parlar es coneix. Jo també ser-ho voldria sa teua, si Déu vuigués, però veig que t'agravia qui no consivira res. Tornada