Cançoner de les Pitiüses

I que en ser davant molta gent mon cor bé no sap quedar i mes forces vaig perdent, poc avui, mica demà, i casi venc no sabent de mi si te'n vols¹ folgar. Si ho vol Déu, n'estic content, me n'hauré d'aconhortar. Ja m'ho daràs entenent si amb lleialtat vols anar. Jo² veig que em va pervenguent un sentiment per pesar i un gros avorriment de tu l'hauré d'acceptar. Això són es guanys que tenc des que et venc a festejar. Si una paraula sent de tu és que no puc tornar, i si en veure'm ja us ofenc³ germans, heu de perdonar: una dolenta sort tenc sino me'n puc defensar, si no me'n puc defensar, [sic] mirau què em va pervenguent, que ara hauré de sospirar de veure lo que em contén. Si duc mon cor atorbat n'hi ha sobrat fonament: una amor que he practicat⁴ ara em va desconeguent. Mon venir estirà acabat, també es meu devertiment. A On és tanta amistat que em demostrares⁵ un temps? Que ho era es més estimat, m'ho donares⁶ entenent, i que vengués confiat també m'ho anaves diguent. Qui es troba apassionat, li falta es coneixement, no coneix males partides ni quan se'n riuen⁷ d'ell. Jo aniré pujant d'edat, mon sebre anirà cresquent. De bon cor he demanat una bona sort a Déu per jo i per tots es altres que estan⁸ en so poder seu, i ho⁹ podem alcançar-la, nostros mereixons¹⁰pocs són, i així facem bones obres mentre estam en aquest món, perquè si les feim dolentes i no ne¹¹ regim mentre hi som, llavò hi serem castigats no busquem¹² remei ningun i això¹³ si feim cap errada preguem a Déu que ens perdon, perquè ara potser esmenada fent bones confessions, perquè Déu és un bon pare i agradat de fer favors. Ell ja mos dona advertença, naltros no el creurem de res, que naltros lo que pensam, des nòstron cap 'nar millors, però es dia arribarà de donar-li compte tots i allina també es veurà¹⁴ es salvats i es perduts. Ses ànimes condemnades diran: "Ja ens han¹⁵ pervengut, ara pagarem ses culpes de ses nostres jovintuts. Mirau es devertiment ara per què ens ha valgut. Mo' n'ha pervengut turment de prendre gust un temps curt." De prendre gust un temps curt: si bé hi venim a pensar, lo que vivim són dos dies, vinguent-ho [sic] a considirar¹⁶ si bé¹⁷ hi venim a pensar, ja és hora que ens esmenem, si tenim cap dolent vici, deixau-lo¹⁸anar si sabem, que en ser es dia des judici allí preguntats serem, allí mo'n faran justici des pecats que cometem. Jo us do una advertida, encara que no em¹⁹ cregueu: germans, facem bones obres, pus²⁰ d'altri no aprofitem, ni quitem²¹ cap mal impòsit dalt persona que no es deu; si veim a fer alguna errada, germans, no escandalisem, antes si ho potser tapada es nostros mèrits facem. Qualsevol que ho faci aixina de la glori serà hereu. Qui jove no consivira, quan pensam gonyar, perdem. Quan pensam gonyar, perdem, sa sort mala ho ve a causar. Tornada II Jo us diré lo que he gonyat des que naveg per el món: Una mala voluntat i dar enfado aquí on som. Si enteniment²² no m'ho has dat, ara les gracis te'n don. Bé ho deus dir en 'ver-me'n anat: "Déu faça" que mai més torn. Mirau quanta tontedat que es va reunir²³ amb un." Mon cor s'hi viu retirat, ve quan pot i no quan vol. Qui és fadrí i vol ser casat sempre es procura²⁴ lo mal, ningú està a pler en son estat, això ja és parlar formal que quan el sí ha donat llavonses ja li sap mal i si al cas ho descobreix²⁵ ja ho pareix es²⁶ cas estrany. Abans d'això si al cas és, ja hi hem d'anar reparant. Jo m'agrada es ser entès.²⁷ Si erc, ho és ignorant. Si tu voluntat em portes, ja em 'niràs desenganyant. Jo es teu pensament vui sebre. Si vols, ves-me'l declarant, que encara que no em convenga vui tenir aquest desengany. Si es parlar amb jo us afrenta²⁸ o et deu parèixer baix grau, si em deis que un pobre vos²⁹ honra ja veig que ho endevinau: ni quan parla no s'hi escolta,³⁰ que ho he anat consivirant. Qui troba què dir a³¹ un pobre i ric que s'hi anàs tornant. Ja m'he quedat³² a cantar per anar escandalisant i ara me'n vui deixar, n'hi ha que en³³ folgaran: es pares d'aquesta al·lota que ara jo estic conversant, perquè una partida bona per tu l'estan esperant. Si és sa teua sort aixina, 'nirà algun dia arrimbant. Nostro senyor tot ho crea, ric i pobre, bé i mal; tal volta una mala vida naltros mo' la precuram per molt poc coneixement, i així quan anam errant Déu mos vaiga regiguent i mos donga claredat per seguir nòstron intent. Jo finsos ara hi he anat, allí on es pensament, i a mon gust he festejat mentre que aquí he anat vinguent [sic]. Si al cas enfado he donat, i mica de compliment, tot es meu³⁴ sebre he empliat per deixar tothom content. Per deixar tothom content sa graci em curtejarà. Tornada III Jo prenc gust i pas turment Algú se n'espantarà si demostr estar content perquè ho vui dissimular enc que és tontedat que tenc lo que és ver voler negar. Si un altre hi ha content,³⁵ sent³⁶ que a jo em succeirà, que en parlar amb tu perdi es temps just lo que a jo em mantindrà,³⁷ aquestos agraïments no els voldria haver de dar. No sé per què m'entretens si enganyat m'has de portar, que just sembla que no tens ton coneixement prou clar, que una cosa injustament a ningú té d'agradar, i un agravi, davant Déu, de precís l'hem d'encontrar, i també ses nostres culpes i el just a tots se darà que mos fan mala justici ja mos apassionarà³⁸ per entrar a la santa glori es pecats hem de purgar. Germans, facem bones obres i no mos importarà, que mos obriran ses portes acabadet d'arrimbar. Si allí no hi tenim entrada, mirau a on hem d'errar.³⁹ Ja és una resposta mala per qui l'haurà d'acceptar, però Déu és un bon pare, d'això mos⁴⁰ defensarà. Ell ja mos⁴¹ dona advertenci per si mo'n volem gordar, i també coneixement i es camí de dret anar. Mirau es devertiment ara per què us servirà quan la nostra vida acabi, que aquell dia arrimbarà, que ho serà sense pensar-hi i en descuit mos trobarà. Tal vegada serà prompte, naltros mos pensam tardar, i és una paraula oculta, qui la sap no la dirà. Tornada IV Vo'n siga per alegria, jo em pens que us voleu casar i a jo em dareu despedida per mai més tornar a parlar. Sent⁴² que et desitj bona vida, no ho haigues de mal passar, que als teus daràs alegria i el cor teu també en tendrà i si no et contenta⁴³ aixina molt prompte es penedirà. Voràs la⁴⁴ mare entristida no poguent-la conhertar.⁴⁵ Si et veu anar amb sentiment, gros disgust li causarà i lo que anirà diguent amb sa gent que parlarà: "Casada una fia tenc de sis⁴⁶ que Déu me va dar. S'hora ho fos d'avui encara i es dia hagués d'arrimbar: jo em viuria aconhortada, no hauria de sospirar, i aixines, d'una sort mala que ne guard tot crestià." Sa cançó ja està acabada i ara es tambor us vui tornar, i si al cas no us agrada, de moltes no puc triar. Sa cosa em ve apressurada, és tard i me'n tenc d'anar. Bona nit, quedau contents, sa darrer raó serà. Tornada