Cançoner de les Pitiüses

Des¹ que el meu cor te practica,² en tu tenc es pensament, i ets sa meua alegria des que et tenc en tractament, I que el teu amor m'obliga per lo que et 'niré diguent, i per atènyer algun dia sa conversa que et vaig fent i el cor teu t'ho desprecia en aqueix³ mateix moment, que veus per tu moltes guies: les hauràs d'anar prenguent, i tu no saps ane quina hi ha sa sort que has d'anar tenguent. Has de fer sa valentia amb un, enc que en tenguis⁴cent. No acceptis⁵ qui t'aprecia, si voluntat⁶ no li tens, ni per paraules que et diguen no trasmuds es pensament. No et dic res per asvertir-te, perquè ningun dret hi tenc, i això són regles senzilles d'un de poc enteniment, i abantes d'estar-hi en llista pensa lo que et vaig diguent. No et dic res per asvertir-te, que és pes bé que et vaig vuiguent, que allà on sa i deia et crida pensa que sa sort hi tens, que això és una llum que et guia: si l'apagues, no l'encens. Mai del món mudis sa ideia que està dins l'enteniment, perquè si tens alegria i la mudes fora es gust teu, això ja no és sa seguida que portava ton intent, apartant-te de qui t'estima per mor de camins dolents, que qui no ho sap no pot dir-te⁷ si seran bons o dolents, que abans de creure't doctrines de semeixants [sic] i parents, dins el teu cor examina quin interès és es teu i mai no et desmemoríigues des renglons que et vaig diguent. Tornada II Prompte hi haurà una eclipse, si es llunari no menteix. No es pot dir per cert ni fixo. Jo ja em pareix que la veig. Sa gent estirà a la vista, veure es sol com s'enfosqueix, que aquell plano no ho il·lumina,⁸ que es seu ser desapareix, i això és ana maravilla que no sé senya de què és: i et faç⁹ una explicativa que quissà no la comprens. Si en sentits ets instruida, ja veus de què dependeix. No és 'breviatura escrita, que sense estudis es coneix, ni comparança molt prima. Ja comprens de què em pareix, que per notici m'obliga es posar-te amb interès. Jo et vui fer una suplica i no m'enganyis de res: si per altre no t'obliga, per sa franquesa que et tenc, que em varen dir s'altre dia que has fet un nou pensament Jo i una persona un dia que et¹⁰ tractam en ser que mos veim mos encontràrem un dia més avall des casament.¹¹ Estàrem es dos de conversa allí no sé quant de temps, sense jo dar-li sortida, ja me'n va entrar parlament¹² que si jo mai no venia vetlar per aquí sovent. Jo en vaig gosar contestar-li¹³ d'aquest modo siguient: —Alguna nit i algun dia, que com sempre hi vaig venguent.— I em va dar una asvertida d'aquest modo siguient: ["Alguna nit i algun dia, que com sempre hi vaig venguent", i em va dar una asvertida d'aquest modo siguient]¹⁴ diguent-me que de tu no em figa enc que no ho dongues¹⁵entenent així parlant que m'estimes enc que jo veig que tu ments. Serà dolent algun dia amb sa conversa que et vaig fent, perquè hi ha qui¹⁶ et dona guia, que et ve a predicar sovent. Tant si és ver com si és mentida, no trasmuds es pensament. No et pensis que m'agravíiga en res que siga es gust teu, en no gastar-me mentides, que això és lo que més m'ofèn. Mon cor lo que t'aprecia, si pots ton gust ves-te fent, però mentre ets fadrina cavil·la lo pervenguent. Tornada III I es meu pensament t'he dit, ja és hora que es teu declargues, perquè anit sabré de tu una nova declarada: digue'm si hem de seguir amb so nostro tractament. Ja no serà sa darrer volta de jo venir a festejar-te, perquè no vui 'ver de ser s'obrer d'encendre sa llanti, ni haver de ser pes darrer d'aquí ni d'una altra banda. Per això vaig correguent i vaig d'una part a s'altra, i això ja cuida ser com una cosa que es sapi, i un desconfia¹⁷ i no sé si de seguir amb jo tens gana. Si te pareix que et convé, ja veus, jo¹⁸ no hi som per altre. Series es meu consol, perquè ets sa que més m'agrada. Ja coneixes que dic ver, que amb obres et desenganyes, però t'apreciaré si vols que es teu gust et fasca. Vols ser sa meua muier? Jo de seguit don¹⁹ paraula, i també l'atenyeré si és que la vida no em falta. I ara et desenganyaré de sa vida²⁰ que portava: si amb sa teua no s'avé, per això no has de fiscar-te Com qui no vol mal ni bé, que he de ser lo mateix que antes.²¹ Jo per res et retrauré per un estil o per s'altre, però anit et donaré un consei en dos paraules, perquè és fàcil anit fer, amb tu sa darrer parlada, perquè no t'alabaré més que en ser que en tendré gana: vas a fer un mal paper si prou a ton gust no et cases. Pensa abans què vas a fer, pren experiència amb altres, que series sa primer que per pregueris²²es casa que es negoci li va bé, que no ho planga²³mil vegades. Es viure d'algunes sé, de sentir-ho dir an es altres, que molt prompte planyegueren²⁴ i que van enteressades, i ara es viuen amb pocs plaiers i oint males paraules, i és un tracto bo de fer per qui en tot hi troba faltes. Amb això suposaré lo que a sa sort teua agrada: casa't amb un si potser que d'abantes ja t'agrada,²⁵ perquè això, per anar bé, ha de portar amor d'abantes, perquè així és molt fàcil fer sa vida més arreglada. Sa cançó vui concluir, d'aquesta vaig a deixar-me'n. Dispensau qui l'ha sentit, si hi ha enteressament. Tornada