Cançoner de les Pitiüses

Jovenet de fantasia, rosa són vostres colors, si ara em dau alegria, prest me direu adiós. Com vostra mare us criava no us tenia sinó a vós, encara que n'hi hagués d'altres de més petits i millors, de més guapes fesomies, de diferentes colors, i tota s'hermosuria l'anava empliant en vós. Tornada El mateix me contén ara com un que està calorós, que desitja encontrar s'ombra d'un arbre fresc i hermós. Em pens que l'he encontrat ara anit que estic vora vós. Tornada El mateix me contén ara com an el porfidiós, que veig que hauré de cantar havent-hi bons cantadors. Si em dàsseu un poc de graci d'aquesta que teniu vós, a vós no us faria falta, i a mi em serien favors. Tornada Com ha set, en polit jove, aquest temps que no heu vengut? Que heu estat en malaltia, o us ha faltat sa salut? Jo em pens que n'ha set la causa que us ha faltat sa salut. Jo n'he fet una promesa d'anar peu descalç a Lluc i llavò, si es pactava, hi poríem anar es dos. Tornada Ell ja mos ho han privat que no porem parlar es dos, i no mos ho han privat per una volta ni dos. De mi no l'alcançaran, primer moriré per vós, i vós mereixeu estar dins un castellet hermós, adornat de plantes guapes i ramells de guapes flors, soliment que n'hi hagués una que fos tan guapa com vós. Tornada